Síguenos F Y T I T R
Sa darrera tanca

"Es bril"

|

Us estic escrivint aquest article en un capvespre desplaent des del punt de vista meteorològic. Tot el dia ha estat plovent fang i aquestes precipitacions, que solen venir del nord d'Àfrica, han estat acompanyades d'uns vents reescalfats que han fet pujar les temperatures, però que et convidaven a romandre a ca teva, davant el televisor o, en el meu cas, l'ordinador. Els qui han anat a cercar el cotxe al carrer, precisament perquè plovia, s'han trobat que el vehicle havia canviat sobtadament de color; la carrosseria havia adquirit un to grisenc ben mal de llevar, tot i haver-la fet net dues o tres vegades.

Podem dir que ja estem en plena primavera i que aquesta estació ens ofereix sovint jornades com la d'avui. I, a més, hem entrat en el mes d'abril, aquell on «cada gota en val mil». La segona afirmació m'ha fet pensar en Menorca; en que, vosaltres, a l'Illa, haureu tingut, molt probablement, un dia semblant, sinó pitjor, ja que esteu molt més aprop del Magreb, un fet, aquest, que els catalans oblidem sovint. I també perquè, quan les pertorbacions atmosfèriques viatgen d'oest a est, afecten en primer lloc Catalunya i, unes hores més tard, se situen, amb més o manco virulència, damunt les Balears. Però la depressió d'aquest dijous tenia, segons els meteoròlegs, un dibuix circular, per la qual cosa de ben segur que uns i altres n'hem estat víctimes a la vegada.

També he recordat, mentre contemplava la meva roba estesa que demanava a crits ser introduïda de nou a la rentadora, aquell acudit que algú em va contar ja fa uns quants anys. Tracta d'un menorquí que ha emigrat al Principat i al qual la família demana quan pensa tornar a l'Illa. Ell els respon: «que encara teniu 'es bril'? Sí? Així, idò, no tornaré mai». És cert que l'abril és molt mal de passar a Menorca. Com quan jo vivia a Reus, el pitjor mes del calendari era sempre el novembre. Aquí, a Barcelona, hem tingut, històricament, uns geners i febrers realment malèfics, però darrerament, entre l'escalfament global del planeta i l'alt índex de contaminació que patim, tot l'hivern ens movem entre els 9 i els 13 graus de màxima i entre els 5 i els 10 de mínima. Els barcelonins vivim en una casta d'illa desafortunada que manté una temperatura remarcablement alta que no pot ser gens bona per a la nostra salut.

«Es bril», a Menorca, té, emperò, una cosa ben positiva i és que, quan ell acaba els seus 30 dies, dóna pas al maig. Jo record la primera vegada que em vaig establir a l'Illa, ben prest farà 36 anys. Vaig arribar a mitjans octubre i, per tant, vaig haver de passar tot l'hivern. Finalment, dia 1 de maig vaig sentir que tot el paisatge havia canviat, fins i tot la gent semblava més animada i les orenetes tornaven a sobrevolar els vostres camps i la vostra mar. Començava la temporada en que Menorca és una autèntica joia, tan preuada pels qui no hi residim. Jo no ho vaig poder evitar i vaig escriure a la meva mare una carta tota impregnada de poesia, sobre la metamorfosi que l'Illa havia experimentat amb l'arribada del cinquè mes del nostre calendari.
Aquesta etapa que començarà d'aquí a tres setmanes i que hauria de durar fins ben entrat el setembre és, en realitat, la temporada turística, aquella de la qual Menorca extrau, darrerament, la major part de la seva riquesa. Enguany podria començar abans, perquè la Setmana Santa cau tardana, però els hotelers ja s'han afanyat en assegurar que la crisi econòmica i els preus excessius dels vols des de la Península i l'estranger en aquests dies punta faran que els bons resultats econòmics, provinents de l'elevada ocupació en els seus establiments, es limiti, com en els darrers anys, als mesos de juliol i agost.

La primera conseqüència d'aquesta situació tan poc moderadament optimista ja ha estat anunciada: les plantilles del sector no s'incrementaran. I un es demana com podrà millorar Menorca l'actual reducció del seu índex d'atur, si perdem l'oportunitat d'augmentar l'ocupació estacional que, si més no, ha ofert feina, tradicionalment, a un bon nombre de treballadors i treballadores i ha afavorit el consum de les seves respectives famílies. La resposta dels empresaris és que els qui integren les cues davant les oficines de col·locació no estan prou formats, especialment pel què fa al coneixement d'idiomes. Qui ho haurà de solucionar, això? El senyor Bauzá, a cop de TIL? Però l'ensenyament trilingüe ja no li bastarà. Ara, hi haurà d'incorporar l'àrab del Golf, el xinès i el rus.

Lo más visto