En termes físics, cohesió és l'atracció que manté unides les partícules d'un cos. En un altre pla, s'entén per cohesió social la vinculació dels membres d'una col·lectivitat entre ells mateixos i com a grup. És, idò, una virtut, o sigui una força, que permet als pobles que la tenen resistir i avançar perquè suposa l'existència d'una societat vertebrada i activa, amb una ciutadania que assumeix els seus deures i s'implica a fer que tot funcioni en la vida col·lectiva i que aquesta esdevengui més agradable. Que ningú quedi sense menjar, habitatge digne, treball, sanitat, educació, higiene i medi ambient saludable són fites necessàries per a la cohesió. I certament, eradicar la pobresa estén la condició de ciutadà a totes les persones. Per a açò, s'ha de passar de l'estat-infermer a l'estat-inversor. Sense negar els ajuts altruistes quan la crisi és tan forta, no podem quedar-nos en l'assistencialisme, com fan les polítiques conservadores.
La virtut republicana reclama inversió social: les persones són el més important. També per a l'economia, vam-ell-ara! Aquesta transformació, cal fer-la de la mà dels millors actius: les entitats del tercer sector. Una ciutadania abocada al bé comú compartit. No per desresponsabilitzar l'esfera pública, sinó per enriquir el nostre «capital» social.