M'expliquen els batlles vius que van estrenar la democràcia a l'Illa que llavors anava molta gent als plens. La democràcia era una joguina nova i tothom hi volia jugar. Normal. Els mitjans no estaven rodats i calia veure les coses en directe.
Ara la política avorreix, cansa. La joguina està deformada pel mal ús i no fa cap gana. Als plens ordinaris no hi va ningú aliè als mateixos partits. Normal també. Els debats són reiteratius i poc clarificadors, es repeteixen temes i consignes, i es disfressen realitats per guanyar batalles, no per avançar. No són debats constructius sino pensats per omplir notes de premsa i tenir uns minutets salats IB3.
La política s'ha de reiventar per recuperar l'atenció. Com? Hi pensava dissabte a l'Esplanada, a la meva estrena com a públic al concurs «Tu sí que pots!», una de les moltes iniciatives del PP de Maó per omplir el centre. Al cartell, un grup acabat de crear, line dance i dues solistes adolescents. No hi era David Bisbal, però així i tot hi havia unes 150 persones. Segur que més que a tots els plens d'un mes a l'Illa.
El directe, l'àgora clàssica, la creativitat, la novetat i el format concurs sumen per aconseguir aquest considerable èxit de públic. S'hauria de provar a la política. Dissabte tarda. Qualsevol cèntrica plaça. Santiago Tadeo i Marc Pons disputarien una rapera pelea de gallos per discernir si hi guanyem o perdem amb el nou finançament, Marta Vidal cantaria acompanyada de guitarra i a nivell d'usuari que vol ser la regularització del territori, Luis Alejandre realitzaria una performance per demostrar que les rotondes no tenen impacte, i Maite Salord recitaria les seves dificultats per excedir a expedients. El jurat donaria o treuria raons. Es diria « A tu sí que et vot!» I com que és això o que deixin de banda ja aquest inútil maquiavèlic partidisme tediós, que vagin preparant l'escenari.