Gaudir d'uns dies de vacacions, viatjar, anar de vega, passejar amb llaüt, senzillament retrobar-nos de manera plàcida i despreocupada amb els nostres paratges no té preu. Són dies per desar l'armari i reposar-lo de creativitat, enriquir-los del valor necessari per desprendre'ns de les certeses de l'hivern. Passió per l'entorn, una hisenda que ha tastat els primers visitants de la temporada i que ens deixen -quotidianament- els primers detalls turístics.
Exempts de pressa, fèiem cua en un establiment. La dependenta enfilava les ensaïmades, les acomodava pel viatge de retorn de la parella. Ella es mirava la resta d'oferiments del taulell, mentrestant ell, li preguntava si les havia triat buides o replenes de cabell d'àngel. Va agafar un formatge, donant-li la volta, xafardejant el preu, imprecisa ... i el seu home va concloure que havia de comprar els mateixos que del dolç, per regalar-ho a parts iguals. L'hexàgon menorquí, mida mitjana i tres petits formatges semi-curats van sumar la fredolega de 70,20 .- euros. Cartera en ma, disposat, alhora que la venedora concloïa «no passa res pels 20 cèntims, no farà falta sinó tenen canvi», tímida de convenciment, allargant la ma i agafant-los.
La vida es viu també d'altres vides, en aquest cas, de la incomoditat d'un minúscul detall valorat en 20 cèntims. Hi ha assumptes amb molta importància, com la imatge d'una venda sobtada per uns preus i avergonyida, per un descompte no realitzat.