'Lo somni', els Països Europeus

No és «Lo somni» del nostre clàssic Bernat Metge, però sí un gran somni humanista: un país on viure esdevengui exercici de mirada ampla. Aquest és, etimològicament, el sentit del mot «Europa», fet de l'adjectiu euris (ample) i el substantiu ops (rostre, ull, esguard), Així anomenaren els grecs la bellíssima filla d'Agènor, rei de Fenícia, de la qual s'enamorava Zeus i la raptava esdevingut toro, símbol de sobirania. La jove tindria, segons indica el seu nom, un rostre noble amb ulls oceànics de mirada ampla. La mirada que tingueren els líders europeistes Schuman, Monnet, Adenauer, De Gasperi, Spaak, Delors... Una mirada que albirava la cohesió política més enllà d'una comunitat del carabó i l'acer, un mercat comú o una moneda única. Uns objectius d'integració que evitarien les tragèdies de genocidis, guerres mundials, discriminacions ètniques, hegemonies estatals nacionalistes, imposicions culturals... i que, açò sí, admetien el gradualisme en l'avanç cap a la pau. Aquest concepte d'Europa ha retrocedit molt i, tanmateix, és necessari tornar a somiar una unió voluntària de nacions lliures, capaces de mirar un futur de sostenibilitat econòmica i ambiental, de progrés i d'equitat, amb fonaments culturals locals i universalistes. Uns Països Europeus sense temor a les diferències, però amb drets de ciutadania plenament operatius.