Al costat del Centre de Salut de Dalt Sant Joan de Maó ha aparegut un cartell en què es proposen tres rutes que són, sempre que es realitzin a peu i sense parar a tots els bars que un pugui trobant, saludables. La crisi havia frenat aquestes iniciatives de tutorització pública exagerada, tan freqüents quan sobraven diners i càrrecs.
Són tres rutes urbanes de diferents distàncies i ubicacions. No encerto a esbrinar els criteris pels quals uns carrers es trien i se n'exclouen altres. Queda descartat el criteri orogràfic, ja que la més llarga inclou la Costa de Corea, en què un acaba alenant, si es puja, per molt usuari actiu que se sigui dels pantalons esportius ajustats que han sustituit el xandall com a uniforme oficial de diumenges i festius. És probable, per tant, que la bona acceptació de les rutes provoqui un augment de l'ús de l'ascensor del port per part de qui no li importi sacrificar una mica de salut a canvi de mantenir una mica més de dignitat. Tampoc veig que el criteri ambiental sigui decisiu. Les rutes són minses en zones verdes i inclouen carrers tan perfumats pels efluvis dels cotxes com el port, la Via Ronda (no podia faltar) o Vives Llull.
Són rutes segur magnífiques, com qualsevol altra. No en faré cap. Per caparrut. No m'agrada que l'administració pública me digui que he de fer en qüestions que puc solucionar per mi mateix. Sempre ho he odiat. Prefereixo escoltar opinions, valorar, intuir i decidir en funció de criteris propis i experiències. Igual m'equivoco, sí, clar. Però m'equivoco jo. No espero a que m'indiquin el camí, com si fos un anyell.
A la política també hi ha els qui opten per una ruta saludable per a la seva pròspera vida al partit i només van per on diu el del cartell. I també hi ha els que tenen criteri propi, decideixen i actuen per ells mateixos, amb un major risc d'equivocar-se. Això, en realitat, és el més saludable