El maig és un traïdor. És un mes que juga a l'engany i la confusió. Acostuma a entrar per la porta gran, portant dies de calor extrema que ens fan creure que l'estiu ja ha tret el nas d'entre els núvols, per catapultar-los a l'espai exterior. I quan ens decidim a desterrar l'abric al fons de l'armari, enfundar la nostra mirada en les ulleres de sol més grans de la història, canviar els colors foscos pels estampats de palmeres, despullar braços i cames, i oferir en sacrifici la nostra pell lletosa a Helios (el deu del sol), al maig se li creuen els cables i agraeix el nostre destapament amb un festival de pluja, llamps, trons i vents huracanats. No, definitivament el maig no és de fiar. Cal tenir-ho present i entendre'l com un somni que viure amb un ull obert, i el paraigües i la jaqueta a prop, per si de cas.
De la mà del mes de maig arriba un bon temps intermitent i, amb ell, també grans onades de turistes. L'abril, amb Setmana Santa, va engegar la temporada turística i ara és quan aquesta agafa embranzida. Equipats amb càmeres de fotos extra-grans, resguardats sota grans capells i pameles -diuen les males llengües que fins i tot s'han vist para-sols-, i vestits amb combinacions impossibles, aterren els viatgers a la nostra Illa, amb aquests primers rajos de sol -traïdors, com hem vist-, com els caragols que surten de la closca entre pluja i pluja. Les platges comencen a rebre les primeres visites curioses, no és estrany escoltar anglès pel carrer i el port de Maó sembla més petit sota l'ombra de llanxes i iots.
A vegades ens irrita una mica l'allau d'estrangers: la saturació de gent pels carrers, la desaparició espontània d'aparcament, el fet que sembli que s'hagi de demanar cita per posar tovallola a la platja... Però, ei, sort d'ells! Que amb tanta crisi econòmica, l'atur enfilant-se per les parets i tantes tisorades que ens retallen fins i tot l'alè, és d'agrair la fidelitat de tots aquells que escullen la nostra Illa com a destinació de les seves vacances. Per això, cal buscar la pau i conviure tots plegats en pau i harmonia, evitant l'hostilitat i la mala educació. Mai podrem arribar a entendre la seva manera de concebre la moda ni la seva fascinació per convertir-se en crancs, però hem de procurar que tinguin una bona estada i es quedin amb ganes de tornar!