Com que avui es jornada de reflexió i molts no teniu cap intenció d'anar a votar considero oportú plantejar dues pregüentes que sempre m'han agradat perquè pogueu reflexionar igualment sobre altres coses, mentre no comença la final de la Champions League.
La primera és si als peixos els entra l'aigua als ulls. És una solemne xorrada i per tant dóna per a poca reflexió. La segona té més contingut i és un clàssic de la filosofia. Diu així: si un arbre cau al mig del bosc i no hi ha ningú per sentir-ho, fa soroll? Per a la freda ciència està clar, ja que quan toca el terra es produeixen vibracions a l'aire i per tant hi ha soroll. Però, existeix un efecte sensorial si ningú és prou a prop com per percebre'l? No ho tenc gens clar.
Si s'aplica aquest dubte a la campanya electoral, per a molta gent avui no és jornada de reflexió perquè la campanya electoral ni ha existit. S'ha produït, sí, hi ha hagut vibracions a l'aire, però a molta gent a aquest arbre li ha caigut tan enfora que no l'han sentit. I em refereixo a sentir des del punt de vista figurat, no físic. És clar que tothom ha vist els cartells, és clar que hem vist Cañete i Valenciano als telenotícies, són les vibracions de l'aire, però han estat arbres caiguts en boscos deserts. Els missatges han estat reiterats, previsibles i poc passionals, fins el punt que el titular més gran d'aquesta quinzena ha estat per a un comentari masclista propi de la part final d'una happy hour.
I el Parlament Europeu? Què són les seves decisions més que arbres enmig del bosc desert? I són, sí, vibra l'aire. Però qui està mínimament pendent de sentir el que fa aquesta gent en el seu luxós bosc de despatxos i paperassa?
Tot i aquest silenci electoral, entre peixos, arbres i Champions, segur que troben un moment avui per reflexionar sobre política. Escullin un candidat i vagin a votar. Encara que no els sentim quan cauen al bosc, els ciutadans tenim cosa a dir sobre què en feim amb les branques, encara que siguin les més petites, d'aquests arbres caiguts.