La modernitat, els invents, generalment aporten als humans eines per fer la seva vida molt més còmoda i senzilla. Les millores arriben com a luxes per a què llueixin els més 'pijos', es transformen en béns preuats de classe mitja-alta i s'acaben convertint en elements imprescindibles.
La nevera, el cotxe, la televisió... L'exemple més clar, però, és el telèfon mòbil, estri que va començar com a símbol de distinció i ara ja s'inclou a les llistes de regals per als naixements. Tothom té mòbil, i fins i tot qui no ha sabut mai programar un video, qui es declarava incapaç de posar una rentadora, ara envia sense cap problema un missatge de text mentre condueix o fa una truita.
Amb el mòbil, però, hem donat una passa més. La necessitat s'ha tornat dependència. Podem passar tres dies sense cotxe, una setmana sense televisió, anar d'acampada amb precaris substituts blaus de la nevera, però mai no ens deixarem el mòbil a casa. No en podem prescindir ni per anar a voltar pel Camí de Cavalls, la moda d'oci menorquina més popular de la darrera dècada molt per davant de les mountain bike o el kaiak i gairebé al nivell del sopars en parelles per criticar altres parelles.
Per això, ara es considera oportú que no quedi ni un racó del Camí de Cavalls sense cobertura. El motiu no és poder enviar a l'instant selfies des de sa Bassa Verda, sino la seguretat, és a dir, el mòbil com a via de localització de persones amb problemes. Tot controlat. Ningú quedarà desatès. Perfecte. A canvi, però, perdem el dret al risc, a l'aventura i, sobre tot, a la desconnexió d'un de la resta de la societat. Ho acceptam perquè sempre ens domina la por. Els nens van a anglès abans de saber parlar i al mateix temps els limiten els videojocs, per si de cas. No sigui que acabin sent uns psicòpates a l'atur. Volem estar sempre segurs, aliens al risc, i a canvi hem renunciat inconscientment al dret de gaudir de la natura, o del que sigui, aïllats, apagats o fora de cobertura.