A la guerra de l'educació a Balears no hi haurà guanyadors, sí moltes víctimes i alguns màrtirs, persones que estan fent un sacrifici extrem per una o altra causa. El professor Jaume Sastre manté la seva vaga de fam reclamant un diàleg que continua semblant impossible. Ha aconseguit revitalitzar el moviment de protesta, esgotat després de tants de mesos de lluita i tant d'immovilisme, però no troba la resposta d'una consellera, que continua pensant que pot baratar el model educatiu en contra de la majoria dels docents. Quin disbarat!. A més l'estratègia de Rajoy que qui aguanta al final guanya només funciona en situacions en què l'estratega pot mantenir el perfil baix, però mai quan s'anima l'enfrontament. No crec que ningú pensi que la calor de l'estiu refredarà el conflicte.
Quan veig a Joana Maria Camps al Parlament o a molts actes públics, o davant dels mitjans no puc evitar pensar que no s'ho passa gens bé. I podria estar en el camí del martiri per una causa que ha perdut els seus objectius pedagògics i que ara només s'alimenta del conflicte.
Crec que el president Bauzà prendria una decissió assenyada si deixa descansar a la consellera ciutadellenca, renova els responsables de la Conselleria (però que no posi n'Estrarellas de conseller!) i obre una porta a resoldre aquest enfrontament en contra de l'educació.
La llista de raons pel canvi és llarga, bastarien els expedients polítics contra els tres directors de Maó o la col·locació de persones sense cap experiència en càrrecs de confiança, però el principal motiu no està en el conflicte, sinó en la necessitat que el començament de curs sigui diferent, que l'educació torni a ser l'objectiu de tots. Abans de les eleccions de 2011, José Ramón Bauzá deia que aquesta seria la legislatura de l'educació. Fins ara no ho ha estat. I el temps s'acaba. I les eleccions tornen.