Una intuïció es confirma. El poder altera l'estructura cerebral dels poderosos. Segons «The Guardian», el neurocientífic irlandès Ian Robertson ha fet bona empíricament aquella dita famosa: «El poder corromp i el poder absolut corromp absolutament». El manaire experimenta un augment de testosterona prou considerable que, a la vegada, incrementa el nivell de dopamina al cervell amb efectes sobre els sistemes de recompensa. Així s'excita la cobdícia (financera, sexual, material) mentre s'estimula l'egocentrisme i es redueix molt l'empatia cap als altres. Com més temps estigui en el poder, més es distorsionarà la personalitat en aquest individu fins al punt que acabarà prenent decisions arbitràries i irracionals. Trobaríem multitud d'exemples històrics d'aquesta mena de personalitats. No cal anar a la reunió de les Açores, on Bush, Blair i Aznar (peus damunt la tauleta) pactaren la guerra d'Iraq. Pens en casos més domèstics. L'equip de la Conselleria d'Educació del Govern de les illes Balears, sota la responsabilitat màxima del president Bauzá, ha esdevingut paradigma de la insensibilitat, per no dir-ne paranoia, respecte als problemes de la comunitat escolar. L'afirmació de la consellera que aquí «l'educació va com una seda» podria ser un símptoma de deliri paranoic alarmant. Exercir poder sense tenir reconeixement d'autoritat és igualment devastador.