La política és diàleg

El futur exigeix la tasca de rehabilitar la política, una visió humanista de l'economia i una argumentació que aconsegueixi la participació de les persones, eviti l'elitisme i eradiqui la pobresa. Els estats han de ser laics. La política és diàleg, entre generacions, entre sectors, perquè tots som poble, la capacitat de donar i rebre, romanent obert a la veritat. Aquest elogi és una crida universal, a partir del diàleg enlloc de la imposició». Són paraules del Papa Francesc, locutor de comentaris i judicis encertats.  Hem somiat que xerrava amb el president Bauzá, qui -aposta- no escolta el clam educatiu, perquè no estaria de més que els polítics de casa nostra assumeixen aquesta comprensió dialògica de la professió.
Trobem injustificable que no vulgui conversar amb el col·lectiu. Sempre ha intentat fer-nos passar la crítica dels ensenyants com una mostra de professors radicals que fan política a les aules, d'agitació catalanista. Mentrestant, les escoles s'omplien de mancances, en les baixes o  substitucions, ràtios, o d'expedients sancionadors embolicats d'un TIL que la majoria rebutja. Practiquen discursos de transparència, participació, i sovint obliden que són gent al servei de la gent, persones que es deuen a les persones, ànimes a les que han d'atendre i entendre. El col·loqui humanitzat, d'emocions, sentiments i també patiment, pareix que es donarà a les urnes. Gràcies mestres, per la vostra pedagogia tenyida de verd.