Davant la desesperació d'una petita part del moviment obrer internacional, els socialdemòcrates europeus, enduts per l'atmosfera xovinista dels seus respectius estats-nació, l'estiu de 1914 no es mobilitzaren contra la guerra. Tampoc els sindicats. Llavors es prohibiren les vagues i els sectors estratègics es sotmeteren a disciplina militar. Rosa Luxemburg, des d'un pacifisme radical, no es cansava d'explicar que amb la guerra els rics augmentaven els dividends i hi clapien els proletaris. La propaganda nacionalista ho silenciava tot. L'any 1919 el seu cadàver seria llançat a un canal, assassinada per l'extrema dreta.
Les botes dels soldats «s'impregnaven d'aigua i de seguida es badaven, de manera que no aguantaven ni dues setmanes el fang del front: massa sovint les costures laterals només resistien tres dies». Jean Echenoz a la novel·la «14» així ho relata i afegeix que una investigació de l'Estat major francès va fer palès un marge abismal entre l' import de les freqüents comandes i el preu de cost de les sabates. La corrupció no és d'ara.
Per cert que hi va haver fàbriques de calçat mallorquines i menorquines que van fer l'agost amb les fortes comandes de botes militars per compte de l'exèrcit francès. Solidaritat obrera? Mals d'altri rialles són. Maleït refrany!