Les nostres vides es regeixen per principis o rutines o prejudicis que ens fan la vida més còmoda a canvi de restar domini sobre el nostre destí. El preu pagat compensa, però si fem un recompte de les renúncies, o un balanç entre pèrdues i beneficis, ens podem adonar de forma dramàtica que en realitat som una barca a la deriva que fa voltes i voltes abans d'estavellar-se contra les roques. Contràriament, si ens deixem guiar pel corrent del nostre destí i ens alliberem d'aquests lligams que ens impedeixen agafar el timó amb les dues mans, podrem cridar les nostres renúncies com ens aconsella fer Walt Whitman a les seves poderoses Fulles d'herba, reeditades en català, en una magnífica traducció de Jaume C. Pons Alorda, per l'editorial 1984: «Deixaràs d'acceptar coses de segona i de tercera mà, deixaràs de mirar a través dels ulls dels morts i deixaràs d'alimentar-te de les bubotes dels llibres». Sí, si segueixes el consell del poeta del jo, del col·lectiu, de la terra, de la mar, dels oficis i de les llibertats, de la democràcia i de la guerra, de la natura i de la civilització, d'allò sublim i d'allò banal, de l'ànima i del sexe; t'estimbaràs igual contra les roques, perquè aquest és el destí natural dels homes i de les dones, però gaudiràs del viatge i triaràs la cala on, al final, et veuràs obligat a avarar. I, en aquest sentit, estàs de sort. Menorca té les millors platges del món. No ho dic jo després d'una intoxicació solar seguida d'una llarga caminada sense arbres ni dreceres. Ho diuen les revistes especialitzades, els programes de televisió, els líders de les xarxes digitals, els periòdics en paper més importants. La darrera en pronunciar-se ha estat la revista GEO que -com es feia ressò aquest mateix diari el dia deu de juliol-, en el seu especial «Las 100 mejores playas de España», ha seleccionat Cala Mitjana com la millor del país i li ha dedicat la foto de portada. En el mateix reportatge ha triat Macarella com la quarta millor platja d'Espanya. Com que a Menorca no existeix la dicotomia entre mar i muntanya, tots els menorquins tenim una platja de la nostra infantesa. *
Per tant, aquestes seleccions que ens obliguen a decantar- nos per una platja o una altra, ens semblen absurdes i sense sentit; ingènues fins i tot. La raó s'ha de cercar en les motivacions transversals que alimenten aquesta pretesa unitat subjectiva. Encara que la literatura ens aconsella no tornar als llocs on hem estat feliços, és impossible dur a terme aquesta sàvia premissa a les illes petites. Com deslliurar-la, no obstant, de la bellesa? Si hem estat feliços en una platja la trobarem la platja més polida del món. Però hi ha d'altres condicionants que ens afectaran. La proximitat, el trajecte, les condicions meteorològiques (en especial el vent), la concurrència, els serveis –o l'absència de serveis- o la tipologia social, nacional i generacional del públic estival habitual. En aquest escenari es fa molt difícil triar la millor platja de Menorca i, encara més difícil, escollir la millor platja de tota Espanya. El que deixen clar tots aquests rànquings és la indiscutible riquesa costanera de la nostra petita illa. Les millors platges de les Illes Balears, les millors platges d'Espanya, les millors platges del món es troben ubicades –segons els especialistes i els viatgers en general- a Menorca. Que els mateixos menorquins ens posem d'acord quina és la millor, açò ja és més difícil i subjectiu per les raons que he dit. Cala Mitjana és una platja esplèndida i, quan es refereixen a Cala Mitjana, també es refereixen Cala Mitjaneta. El fort impacte que provoca la visió per primera vegada del conjunt si hi accedeixes des de la drecera de la pedrera o a través del camí que voreja la Cova de les Taronges és colossal. Quan hi he menat per aquest camí amics que no hi havien estat mai s'han quedat literalment parats. A través dels pins verds es veuen les roques blanques i les aigües transparents que agafen unes tonalitats blaves úniques i inoblidables. I tot ho fa l'aigua. Primer, l'aigua solidificada en un mar de marès. I, després, l'aigua erosionant aquest mar mineral i convertint-lo en grans d'arena blancs igual que pols de diamant. La millor de tota Espanya? Un amic meu a qui no agrada caminar i es mareja només posar els peus damunt una barca, em contesta la pregunta. La millor d'Espanya? Sí. Però la segona de Ferreries. En qüestió de platges no hi ha res escrit. L'origen del topònim el desconec. Cala Mitjana és una platja esmitjada: una cala més grossa i dues de petites. No obstant, no s'anomena Cala Esmitjada. Com que l'arena és blanca com una vela acabada de sortir del teler, podria haver agafat el nom de la vela que va posada a l'arbre situat més a prop de popa, en les naus o embarcacions de tres pals; en castellà mesana. D'altres veles d'altres embarcacions també s'anomenen mitjana.
Casta és una paraula polida. Ara l'ha posada de moda el partit Podem. Té molts de significats, però la definició a la qual es refereix el carismàtic i convincent líder de la nova formació política, Pablo Iglesias, és la de «classe de persones que, a base de privilegis, professió, etc., té un esperit d'exclusió respecte a les altres". A Menorca també es fa servir