Paràbola del porc i la gallina

El Parlament de Catalunya va rebutjar fa una setmana una moció d'ICV a favor del reconeixement del dret d'autodeterminació dels palestins, dels kurds i dels sahrauís. Rebuig dels parlamentaris de dretes, fins i tot dels que en clau interna catalana diuen ser favorables al «dret a decidir». Les explicacions de la negativa es basen en la complexitat de les situacions esmentades en la taula d'escacs de la geopolítica internacional i, tanmateix, al meu paper no esborren la contradicció que aquest vot negatiu representa entre els que o bé es manifesten a favor del «procés» català mentre neguen que l'autodeterminació sigui un dret universal, o bé voten a favor del reconeixement d'aquest dret de les nacions i, en canvi, el neguen particularment a la nació catalana. Potser és ver que la política és de naturalesa contradictòria o tal vegada és que els qui es volen a si mateixos «lliures i iguals» per res no ho deixarien ser a d'altres. Un canceller alemany, el socialdemòcrata Willy Brandt explicava la història del porc que es va queixar a la gallina: -Tu contribueixes amb els ous que pons i a mi em demanes que hi posi el meu pernil i cansalada. No hi ha dret, no és just!