Existeix un cert despreci cap a les idees i especialment cap a les ideologies. El pragmatisme liberal ha consolidat la percepció que no són útils. Importa més l'acció, un bon programa de projectes, que no argumentar per què es fan les coses. I així ens va.
Avui només som capaços de respondre com a reacció a la necessitat. Les mesures són instintives i no raonades. Hem decidit prescindir del passat, ignorar-lo, perquè sembla que no serveix. No seré original si dic que hem de tornar als clàssics. La democràcia a Atenes, que van promoure Clístenes, Solón i sobretot Pericles va créixer per la raó i no tant per la necessittat. La lluita contra els privilegis de l'Aeròpag era per idees i no per ànsia de poder. Va ser tan tolerant amb els estrangres, que no teníen drets polítics, i amb els esclaus, que no hi van haver revoltes socials. Guerres contra els perses i els espartans, les que vulguis, però l'Àtica havia construït una societat nova basada en les idees. Els filòsofs aportaven coneixement a la classe dirigent.
Qui aporta avui les idees?. Un poder desacreditat va a remolc de la inicitiva dels voluntaris, dels activistes d'una societat civil empesa a recuperar valors com la solidaritat, la justícia i la gratuïtat. Uns moviments que creixen al marge de les estructures.
Per exemple: si l'objectiu és el benestar dels ciutadans, per què no s'ha intervingut de forma efectiva per contrarrestar els efectes del crack immobiliari?; si l'atenció a la infantesa és la pedra sobre la que s'aixeca una societat més sana i feliç, per què hi ha tant fillets que no van a l'escola quan els pares no poden pagar la matrícula?; si tothom s'omple la boca amb la importància de l'educació, per què perdem el temps amb batalles sobre la llengua?
Avui les idees són petites, sectàries, de curta durada. Són a l'estil Marx, no de Karl sinó de Groucho: «Aquest són els meus principis, si no li agraden en tenc més».