Menorca està d'enhorabona perquè vénen eleccions. Que dic Menorca, tot el país està d'enhorabona! Als pobres ciutadans que no vivim pendents d'aquestes celebracions, cada vegada que anuncien el dia mos agafen per sorpresa. I és que per sort, sí que hi ha qui està sempre a l'aguait.
En realitat encara falten onze mesos perquè arribin les municipals. I també les autonòmiques, si és que el govern no ha acabat de rematar les autonomies abans. Fins ara els dirigents polítics no començaven a remenar la coa amb tant de temps per davant, però enguany tot està disparat. Tothom frissa.
I és que el panorama que ha deixat la crisi és el d'un camp de batalla ple de morts, ferits i mutilats. I a més no hi ha encara cap símptoma que ja s'hagi guanyat la guerra, tot i que per sort nostra l'euro s'ha salvat. Quan s'arriba al fons, a poc a poc la societat sol reviscolar, però açò no vol dir que hagi de recuperar tot allò que ha perdut.
I la llista de pèrdues, a dia d'avui, és esfereïdora, en tots els camps, no solament l'econòmic. Des de l'obra social de les caixes fins a les conquestes laborals i socials, l'educació moderna, la gratuïtat de la justícia o el dret de la dona sobre el seu cos. Perquè sembla com si el govern hagués aprofitat l'ocasió per fer la gran reculada en tot allò en què havia avançat el país des de que va acabar la dictadura. És el Plan FAES, diuen.
Mires cap enfora i veus que molts altres estats d'Europa han patit també dificultats econòmiques i no han tingut un altre remei que restringir les prestacions, com s'ha fet a Espanya. Però en canvi, açò no ha estat excusa per imposar lleis que limiten els drets i les llibertats del país. Que fan marxa enrere en tots els avenços que havia aconseguit la societat en aquests anys. Que recuperen les idees de la burocràcia centralista més caducada.
Naturalment, els dirigents del règim no ho expliquen així. Al contrari, es pengen medalles cada dia com si fossin els grans salvadors de la pàtria. Però se'n pengen tantes i ho diuen tantes vegades que, encara que no vulguis, els acabes veient el llautó i els descosits del cul dels calçons. Qualcú els ho hauria de dir.
Però ells tenen pressa, perquè només els queden onze mesos per convèncer, a una població descreguda, que ho han fet molt bé. De la mateixa manera que al gran partit de l'oposició només li queden onze mesos per explicar que, sense canviar, ha canviat de dalt a baix i que està en condicions de lliurar-nos d'aquest desastre.
Tots dos frissen encara més perquè ha aparegut a la pista un tercer que sembla que els pugui atrapar per darrere. I açò gràcies a una poció màgica que sempre té èxit quan van mal dades. La poció màgica dels que diuen que ells no són polítics però que en canvi poden resoldre tots els mals de la política. No hi ha dubte que enmig del desgavell a què estem assistint, aquests que diuen que poden, poden arribar a il·lusionar a molta gent. Però la seva recepta no en té res de nova i el desengany en què solen acabar aquestes iniciatives sol ser pitjor que la malaltia.
Però Menorca està d'enhorabona, com tot el país, perquè venen eleccions. I això vol dir que per malament que vagin les coses, mos pintaran el país de color de rosa, presentaran grans projectes i faran quadrar els nombres encara que sigui per la cabota. O és que no heu reparat que ja ho estan fent?