El pedagog Joan Benejam Vives (Ciutadella, 1846-1922) en el recull de proses costumistes «Ciutadella Vella» dedica un capítol, el XXI, a descriure «Tipus d'aquesta terra». N'hi ha un, En Cambreta, que vivia del que podia arreplegar captant pels llocs, i si trobava la madona de la possessió tota sola, posava cara de pomes agres i deia: -Madona, donau-me pa; si no... La dona, per por, li'n donava tant com volia. Però una ho va contar a l'amo i aquest, un dia que el va veure venir, agafà un garrot d'ullastre i s'amagà darrera la porta. Quan En Cambreta amb veu impostada digué «madona, donau-me pa; si no...» Què fareu si no? –li sortí l'amo, garrot alçat. I En Cambreta: -Si no..., me n'aniré.
M'han recordat aquesta facècia alguns polítics de la dreta catalana com els senyors Espadaler i Duran, d'Unió Democràtica, els quals, encara no havien passat setanta-dues hores de la manifestació sobiranista de Barcelona, i ja sortien a camí de possibles situacions que els deuen incomodar força. Que no hi haurà consulta –diuen- si el govern espanyol la impedeix. (Bé, ells deien si és il·legal, però no cal ser cap misser per saber com esdevindrà inviable: recurs de la llei al TC i paràlisi immediata dels seus efectes (el decret de convocatòria). La 'consulta' s'ajornarà ad calendas graecas.
Idò, què faran aquestes senyories avesades a trepitjar moqueta? Aquests Cambretes, tranquil·lament ho deixaran per una altra ocasió, en què Rajoy o qui sigui, garrot en mà, estigui de més bon tremp? I els gairebé dos milions de persones que van fer la V el passat 11-S, i els dels anys anteriors..., que els exigien treure les urnes? Si no hi ha consulta el 9-N, se n'oblidaran tranquil·lament?
La racionalitat diu que s'equivoquen els que es pensaven que tot era un bluf i que el procés es dissoldria sol, escrivia diumenge Josep Ramoneda. Però també advertia que el procés serà llarg perquè afecta el poder que maneja les normes, i hi ha polítics (no només els que comanden, ei!) a qui dol que la societat se sacsegi i remogui. Sembla que açò tampoc ho volen entendre els intel·lectuals espanyols atents només als mitjans de difusió dirigits des de Madrid, els quals -per cert, tan nacionalistes- en la cobertura de la Diada es van lluir amb la seua parcialitat des-informativa.