He llegit Delia Rodríguez, redactora en cap del diari digital més sol·licitat dels EEUU, el «Hoffington Post». La periodista duu més de deu anys estudiant Internet, les xarxes socials i els trending topics i ha escrit: «Memecracia: Los virales que nos gobiernan». La meva ingenuïtat no s'havia fixat en la gran quantitat de 'memes' que ens enfilen diàriament, dibuixets o fotografies d'un personatge que representa qualsevol expressió, recoberta d'un comentari intencionat. L'autora explica com funciona aquest llenguatge, coneix be com elegir-los per a que pinxem, com redactar un twitt que ens mantindrà entretinguts més del necessari o quina declaració d'un polític ens farà enfadar tant com per comentar la notícia o compartir-la. Ho sap, perquè ha contribuït a la «Memecràcia» i ha explorat les debilitats i els interessos naturals per crear continguts difícils de resistir.
En aquest món on s'ha multiplicat la informació i els mitjans de comunicació tradicionals fan fallida, les noticies que ens arriben es veuen despullades d'honrosa veritat. És la manipulació de portaveus i transmissors, on els ciutadans comanden la iniciativa.
Confesso que no he publicat mai un 'meme', pareix que no gaudeixo de l'estil que s'aprofita per mantindre llaços virals amb els altres. Amb muntatge o sense, a la xarxa o a peu de carrer, comanden les idees, l'emoció i el contagi. Qui no arribi als cors dels ciutadans, per favor, que no es presenti a les eleccions.