Segons l'enquesta de Metroscòpia, els ciutadans situen els polítics en el darrer lloc de la prova de la confiança, que inclou 41 opcions. Metges i científics encapçalen la classificació i els polítics i els partits, suspenen amb un 2,6 i 2,8. Per la seva banda, el CIS demana quins són els principals problemes d'Espanya, i els servidors públics apareixen en la tercera posició. Per damunt del terrorisme, l'educació, la justícia... Quotidianament, pareix que només s'estimen entre ells. Els recels sumen discursos demagògics, poca credibilitat, la perversió del seu adoctrinament, els cassos de corrupció... o la necessitat d'uns líders inqüestionables no solsament pels afiliats i seguidors. Perceben que tot giravolta en el quiròfan de l'estètica.
El savi popular divulga: «Quan em rallen, no els entenc i quan no els entenc, no m'interessen». Demanda candidatures que s'omplin de l'elit del prestigi ciutadà, la que els iguala, la que redunda en la consideració de tots. Les properes eleccions són una oportunitat per cobrir el buit de la desconfiança, perquè aquesta no sigui ocupada o substituïda per propòsits encara menys favorables que la política.
Els experts electorals afirmen que els nous barems del poble dificulten les prediccions i que en el 2015 cobra una importància cabdal la llista dels aspirants. Pareix que no triomfaran els líders que només vulguin comptar amb els ciutadans cada 4 anys. Cert, res en la vida pot esperar tant.