Que representants dels principals operadors de viatges per internet es desplacin a Menorca per xerrar cara a cara amb empreses locals, a una tauleta, en un ambient del tipus bar de moda a mitja tarda, és una magnífica iniciativa amb un format que em sorprèn i a la vegada em reconcilia amb la humanitat. Se suposa que aquestes empreses han provocat que molta gent substitueixi els amables treballadors de les agències de viatges per un ratolí i una pantalla per on desfilen, via Google, ofertes, opinions més o manco manipulades, fotografies i, sobretot, preus. Però ells, mira per on, segueixen donant valor a la conversa directa, i això em reconforta. Mira. Sóc així de simple.
Em reconforta perquè em confirma que internet encara no ho és tot, que ells mateixos, els professionals de la xarxa, necessiten parlar cara a cara per saber bé amb qui tracten, que poden oferir. I això està bé. Molt bé, sobretot quan un treballa a un suport al qual tothom dóna per assassinat demà passat a mans d'internet.
Malgrat això, seria boig negar la importància cabdal que internet té en l'organització dels viatges no grupals. Per això la trobada d'empresaris era imprescindible. Avui en dia, per molt negat que un sigui amb les pàgines web, directament o indirecta, utilitza la xarxa per obtenir informació dels destins preseleccionats i escollir-ne un. I dos factors són claus en la tria. Com arribar al lloc i a canvi de quants euros.
Avui en dia, quan un gadità vol venir a l'Illa, a l'ordinador escriu «Menorca» i al costat de la foto de la platja verge sense xiringuitos sovint acaben apareixent uns horaris de vols tipus gimcana i, si no ho programa amb una antelació pròpia d'unes noces, les xifres el fan dubtar de si són euros o pessetes. Perquè internet fa meravelles, ajuda molt, s'ha de mimar, ofereix més possibilitats que una tarja opaca, però no fa miracles. Les coses són les que són, per ordinador, carta certificada o cara a cara.