Molt Honorable president:
Aquest humil ciutadà, com molts altres ciutadans i ciutadanes amb els que he parlat, he escoltat en tertúlies o he llegit per la premsa o les xarxes socials, no entenem res d'aquesta nova consulta que ens proposa pel dia 9 de novembre i que ens té completament desconcertats. Abans que res, li he de fer palès que la seva direcció del procés pel dret a decidir dels catalans m'estava semblant impecable, des d'un punt de vista jurídic i, si m'ho permet també des de l'estratègia d'un autèntic estadista. Fins i tot, cregui'm senyor Mas, em sentia molt orgullós de que el meu president no estigués disposat a ultrapassar la línia, la retxa (empraré en aquesta carta oberta algunes paraules menorquines que vostè, òbviament, coneix bé) vermella de la legalitat. I, sobretot, de que hagués aconseguit, fent gala d'una habilitat política ben poc comuna, el consens de totes les forces polítiques favorables a aquella consulta.
Però vet aquí que dilluns passat, del matí al vespre, aquest acord entre forces com CIU, Esquerra Republicana, Iniciativa-Esquerra Unida i la CUP, es va rompre perquè vostè, president, en un insòlit exercici de prestidigitació, va treure del barret de copa, un nou projecte de consulta que no havia estat pactat amb la resta de partits i que encara oferia menys garanties democràtiques que l'anterior. Tot fent una estranya mescla d'ous amb caragols, vostè, senyor Mas, presentava a les forces parlamentàries i a tota la societat, un «procés de participació» que mantenia la data, les urnes, paperetes i alguns locals electorals dels qui figuraven en el decret de convocatòria de l'altra consulta, però aquesta vegada sense cap disposició administrativa vàlida, només convidant els ciutadans a participar-hi; sense cens, amb una relació de votants que s'anirà confeccionant a mesura que els electors facin ús del seu dret al vot i, per tant, s'hi inscriguin, per a la qual cosa tindran un termini de 15 dies, a partir del dia 9. Ara bé, vostès, és a dir, la Generalitat, ja donaran un primer resultat provisional el 10 de novembre al matí.
President, comprenc molt bé que els seus companys de viatge en el procés endegat se sentissin enganyats, com molts ciutadans que s'havien mobilitzat les vegades que havien estat necessàries per tal de poder decidir el seu futur. I que l'únic que es mostràs satisfet fos el cap de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy, qui va avançar en una entrevista al «Financial Times»V que la seva consulta alternativa, el seu «procés de participació», era una «excelente noticia» i que, unes hores més tard, va repetir aquesta afirmació en els passadissos del Congrés de Diputats. Permeti'm que li digui, senyor Mas, ja no entenc res. On ens durà aquesta nova consulta si no és a unes eleccions al Parlament de Catalunya, ja siguin avançades o no, plebiscitàries o no, amb llista unitària o no?
-Vostè és molt donat, senyor Mas, a expressar-se, en les seves declaracions públiques, amb metàfores marineres. Imagino que les ha après al port de Fornells. No fa massa dies, en una entrevista a TV3, va dir a Mònica Terribas que els vaixells, quan no els funciona el motor, poden desplegar les veles i continuar el seu viatge. Ara bé, jo me deman, president, si amb les veles desplegades només podem arribar, des de Fornells, fins a s'Arenal d'en Castell, -és a dir, a un nou i inevitable procés electoral- ¿no hauria estat més segur i més coherent tornar a port i agafar la carretera?
Sí, senyor Mas, ja no entenc res, o potser entenc massa coses. En aquesta decisió seva ha influït la política pura i dura, l'interès de partit. La seva amable invitació a participar en alguna cosa que no sabem massa el què és, no pretén res més que guanyar temps davant aquestes eleccions inevitables, que fan una por terrible a la seva formació política -i a d'altres també, certament- després de les constants davallades en escons en els successius comicis, fins a perdre, davant Esquerra Republicana, les darreres eleccions europees.
-Per açò, president, comprenc molt bé que els socialistes del PSC li ofereixin estabilitat parlamentària fins al final de la legislatura; tenen tanta por com vostès, o potser més, qui sap. I dubto molt que Esquerra s'avingui a integrar-se en una candidatura unitària quan poden vèncer, per primera vegada des dels anys 30 del segle passat, en unes eleccions al Parlament de Catalunya. I, si no és així, que algú m'ho expliqui, senyor Mas. Tal vegada sóc jo el qui va errat i el qui està entenent figues per llanternes!