El teatre des Born, de Ciutadella, es va construir fa més de cent anys. Mentre va estar en funcionament, va ser una instal·lació emblemàtica per a l'activitat cultural i política de la ciutat. Teatre, vetlades poètico-musicals, concerts, espectacles de dansa, cinema... i els mítings polítics multitudinaris de la transició democràtica. Pels anys 80 es van emprendre unes obres de reforma, que van dur a la reobertura de la instal·lació el 1990. Però les deficiències estructurals van ser moltes i el 2006 es tornava a tancar per encetar una nova rehabilitació, que ha durat vuit anys. Pressupostada pel Ministeri de Cultura en 4,1 milions d'euros; de fet, se n'hi ha invertit un milió manco (retallada brutal). Poques setmanes després que el govern municipal en recepcionàs les obres, es tornaven a detectar nous problemes en els acabats, que es poden qualificar de greus. Un despropòsit «marca España». En aquesta circumstància, aquest cap de setmana s'ha lliurat el XXXIXè Premi Born, per a textos teatrals.
Un guardó prou preuat entre els dramaturgs; no debades, la seua dotació és de 14.000 euros i l'obra guanyadora gaudeix d'una bona difusió editada en català, castellà, gallec i èuscara. El guanyador d'enguany ha estat Xavi Morató, amb «Un peu gegant els aixafa a tots»; l'any passat va ser per a Carles Mallol amb «Mata el teu alumne».
Ambdós són autors joves que, com va succeir en el seu moment amb Maxi Rodríguez, Luis Miguel González, Lluïsa Cunillé, Sergi Belbel, Jordi Galceran, Josep M. Miró i altres, trobaran en el Born ales per prendre volada en l'espai escènic. Aquesta mena de premis, en efecte, poden servir per donar a conèixer nous valors de la dramatúrgia actual, però de vegades també han premiat autors consagrats com els germans Josep Lluís i Rodolf Sirera, Antonio Álamo, Juan Mayorga, Lluïsa Cunillé, Llorenç Capellà, Josep M. Miró..., i en el seu dia Joan Mas, Alexandre Ballester, Antoni Mus, Jorge Díaz, Gerard Vázquez, Jesús Campos... En qualsevol cas, premis Born de teatre i teatre des Born: cara i creu d'una moneda, la cultura, que ha de valer per si mateixa i no com a valor de canvi.