Jordi Savall , un dels millors especialistes mundials en música antiga, ha rebutjat, fa pocs dies, el Premi Nacional de Música concedit pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Ha volgut així denunciar «la gravíssima situació de la música i de tota la cultura». «No puc avalar, tot acceptant el premi, una nefasta gestió política que maltracta la música i els músics» –ha dit amb tristor i sense aixecar gaire la veu (fortiter in re, suaviter in forma). S'ha referit també al tracte discriminatori que reben fora de Catalunya els seus projectes al front de la Capella Reial de Catalunya: «És curiós, actuam per tot el món, però en arribar a Espanya, veim com en els grans festivals i auditoris s'estimen més contractar conjunts estrangers de qualitat similar, de fet a penes feim dos o tres concerts fora de l'àmbit català».
Les paraules de Savall no semblen haver inquietat gens a l'actual responsable del Ministeri espanyol de Cultura. Wert ho ha despatxat dient que la proposta del premi no venia d'ell sinó d'un jurat integrat per experts. Potser sí que la cultura és allò que forma ciutadans lliures, que saben separar el bo de la clovella, intransigents amb el que és superflu o que atempta contra la dignitat de les persones. Fins i tot estèticament, quan una societat ignorant entronitza el mal gust. No tot es val, no tot serveix per «matar el temps» (expressió de la qual Garcia Lorca abominava), cauteritzar l'avorriment, el buit espiritual. Recordem Antonio Machado: -Nuestro español bosteza. / ¿Es hambre? ¿Sueño? ¿Hastío?/ Doctor, ¿tendrá el estómago vacío? / –El vació es más bien en la cabeza. El buit espiritual és antesala de la malaltia i del dolor.
Què li passa a un país que en tost d'educar els ciutadans els arrossega cap a la ignorància? Ho diré: una societat que no pensa, quan empra el cap només és per envestir (altre vegada, gràcies, don Antonio) i té uns governants que dilapiden en més quilometres d'Alta Velocitat ferroviària del món després de la Xina, autopistes per on circulen pocs vehicles i aeroports sense avions en tant que a la nostra illa els preus del transport aeri són abusius i les freqüències ominoses. On són els estudis de necessitat i de viabilitat econòmica? És la manca de sentit comú, açò que Rajoy esmenta sovint. És la corrupció (quines «coses»!), que sorgeix d'un substrat d'ignorància i egoisme. Quan una societat gira l'esquena a l'esperit i la cultura, la tragèdia està assegurada.