Es mira al mirall i, mentre es fa el nus de la corbata - la de seda, la dels dies importants-, pensa que al final els seus mèrits han estat reconeguts. Ell, mesquinot, cregut i estufat com tants d'altres, no reconeixerà mai que ha tingut molta sort, sort que no mereix. Més tost curtet i mal alumne, ni a ca seva, ni els seus amics, haguessin dit mai que arribaria tan amunt. Sorpreses de la vida. Avui és la culminació, de moment, de la seva carrera política. L'han fet cosa.
La història és prou senzilla. Aparcat a un raconet d'una oficina bastant sinistre, un bon dia decideix que prou, que cal espavilar o acabarà els seus dies en aquesta tomba laboral. Dit i fet: inicia l'estratègia del seu futur triomf. Primera passa: entrar al grup polític que més possibilitats sembla oferir a la seva ambició. Fer la pilota, adular als líders, desqualificar amb contundència als adversaris, fer molta feina durant unes eleccions i somriure, somriure i corbata de seda, el fa escalar posicions. Sempre dispost, sempre decidit, accepta sense dubtar un segon, el càrrec ofert: serà el nou responsable de cultura.
Fabulava jo aquesta història que no és tan irreal com penses. T'explicaré. Noticies s'han produït aquests dies referents al món del cultura que m'han deixat sense alè. Que no puc, ase que som, acabar d'entendre.
Primera. El director de la Real Academia, José Manuel Blecua, reconegut catedràtic, lamenta amb amargor la complicada situació econòmica d'aquesta important institució cultural. El govern els ha retallat la seva ajuda un 58,78 per cent. En nombres: han passat de rebre dels pressupostos de l'Estat 3.928 milions d'Euros a 1.618. Per acabar-ho d'espanyar, també els han suprimit l'ajut pel manteniment de l'històric edifici del centre de Madrid. El pobre director, home honest i amb idees ben clares afirma: «Entenc que hi ha problemes que són més importants com l'educació, la investigació i la sanitat». El bon homu no deu saber que aquests sectors han patit el mateix o pitjor tracte que l'Academia.
Més disbarats. El Cor de l'Orquestra Nacional, abandona, com a protesta, la seu de l'Auditori, on estava programada la cantata «Alexander Nevsky» de Prokofiev, que es va interpretar sense veus. Sí amic meu, una cantata muda...! Motiu: una reducció de la plantilla de prop del quaranta per cent, cosa que entenen afecta a la mínima qualitat exigible...
Més coses i més nostres. Editorial Moll, ha tancat les portes. Una molt mala noticia per a la cultura. Una magnífica feina de més de vuitanta anys desapareix ofegada per la crisis i una total incomprensió de l'administració pública. Fa dos anys el govern va retirar el denominat «suport genèric» als llibres en català. Sembla que no tenen cap interès. Cert és que el projecte creat per un menorquí únic com Francesc de Borja Moll, era una empresa privada, però amb una extraordinària repercussió cultural. Què pensaria ara el nostre filòleg que, curiosament, rebé tants de premis i reconeixements i de qui el retrat figura, entre d'altres fills il·lustres, a tantes sales i salons d'un munt d'institucions i corporacions públiques...? De ben segur que aquell somriure sorneguer tan seu quedaria glaçat. En aquest cas la trista desaparició, no anirà acompanyada d'un solemne funeral d'estat. La cultura és cosa de quatre músics, poetes i pintors. No dóna vots.
No he sentit jo a cap polític governant dir una sola paraula. Ni cap gest, ni un mínim t intent per evitar el final d'una obra com aquesta. Cap responsable de la cultura nacional ni, pitjor encara, ni autonòmica, ni de consells i ajuntaments de les illes, ni tampoc penosament dels de Menorca, pàtria de Borja Moll, ha fet o dit res. No m'estranyaria gens que el ministre Wert no tingui idea de qui era i representa el senyor Moll – Mol, en dirien – però, dels nostres, dels d'aquí mateix, em sembla imperdonable. Vergonyós.
Impostors i analfabets. Editorial Moll no té importància. Conservar el càrrec el major temps possible és l'únic repte. Ell, indiferent, seguirà fent-se el nus de la corbata i, si és ella, pintant-se els morros, per si han de sortir a la foto. La fotografia és també cultura, pensaran.