El general tenia un somni. Reconstruir l'illa derruïda a imatge i semblança. Havia estat el port d'un rei. Un hospital de sang, també. La idea va ser ben acollida a l'illa veïna. Governaven els conservadors. Governaven els seus. Els arquitectes van proposar un pla. El projecte assegurava la coherència arquitectònica i ambiental de l'illa rehabilitada, però tenia un defecte: la imatge que es reflectia a les aigües somes del port no mostrava la imatge del general. Els arquitectes van ser engolits per les aigües. No hi havia doblers. O no n'hi havia de suficients per fer les coses correctament. Els voluntaris entusiastes els van substituir. Un trencador va esculpir el nas del general amb marès blanc. La penitència dels contrabandistes va aportar una llanxa amb un potent motor fora borda. Ja tenien l'augusta boca. La gola la va bastir una farmàcia històrica. La bandera enorme onejava amb els colors de l'apèndix lingual i de multitud de dents tenyides de groc. A pesar de tenir els mateixos colors, no era la bandera del rei a qui la petita illa havia servit de morada abans de l'assalt. Era la bandera d'una capital sense la mar. A canvi de l'estacada, només es demanava que ho donessis tot per la pàtria. Quan s'inquiria quina pàtria, els voluntaris miraven amb reverència el general. La pàtria del general. És clar. No la pots triar. Et ve donada. Els parroquians acotaven el cap dins la capella i els cabells dels orants eren com celles partides. Els passadissos entremig dels bancs feien de nas. Restaurar, dissecar, glorificar, mitificar, exaltar, imposar, humiliar. Eren els verbs que es conjugaven. El poder del general era immens i arribava a totes bandes. Coneixia un rei. Dos camarades. No era el rei de l'illa. Tampoc no era el rei actual. Era un rei i continuava sent un rei, però era el seu amic. L'amic del general. Un exemple del seu poder. Dels seus altíssims contactes. El general era el rei de Menorca. El rei era el rei a la reserva i de la reserva africana (era un as matant elefants). A pesar de viure la major part de l'any a Barcelona, també em va tocar amb el guant de seda que amagava un puny de bronze. El general va llegir en un diari local l'èxit d'un menorquí. Va tenir enveja literària. I ho va expressar. Agre, malhumorat, ressentit. Gelós. Em vaig sentir afalagat. Tot un general tenint-me enveja. Tot un amic d'un rei antic tenint enveja d'un novel·lista, d'un escriptor, d'un pelacanyes. Amanyagador. El general també escrivia novel·les. Novel·les que glorificaven la història de la seva estimada pàtria. Novel·les dolentes, promocionades, inflades com flocs de blat recoberts de mel. També tenia llinatge d'emperador. I un destí. El que fes des del moment que havia entrat en el túnel fosc de la reserva definiria l'adjectiu. No es conformava amb el cap restaurat de l'illa reconstruïda. Havia de fer el tors, els braços, les cames, el cos. La carretera. Les carreteres serien els seus camps de batalla. Ja ho va dir l'escriptor holandès: es reflexiona poc sobre les carreteres. El general va fer cas a l'escriptor amb casa a Sant Lluís i va reflexionar poc sobre les carreteres. No ho havia de menester. Ja ho havia demostrat en la molt aclamada restauració amateur de l'illa. Per tant, tenia el camp menorquí lliure. No va demanar l'opinió dels tècnics. Tampoc no va fer cas del clam popular. No havia fet el mateix Alexandre el Gran? Si l'excels emperador hagués demanat consell als savis, si hagués escoltat el poble, s'hauria quedat a Macedònia, no hauria conquerit mig món i no hauria assolit l'adjectiu de Magne. Les macro rotondes de les carreteres havien d'acabar de magnificar el general. Rotondes que ningú no havia reclamat. Rotondes que destrossaven un paisatge conservat gràcies a la suor de pioners lluitadors. La imatge del general quedaria completada. Una carrera militar. Una carrera política. Una illa restaurada. Una xarxa de carreteres amb absurdes solucions. Incapaç d'escriure's la pròpia biografia amb les paraules, ho faria amb el ciment, l'asfalt i les estructures metàl·liques. Existeix un conte danès d'una cigonya. El protagonista va dibuixant la figura de l'au a mesura que l'artista va explicant l'argument. Després de tantes anades i vingudes del protagonista de la història al llarg de la seva vida, les seves passes acaben dibuixant allà en terra una cigonya. Quan viatgi en avió, què veurà des del cel el general? Una cigonya? La pròpia imatge magnificada? No. Una vegada acabades les quatre grans rotondes de dos pisos entre Maó i Alaior, equivalents a vint-i-un camps de futbol i que precisen alçar la carretera entre cinc i sis metres, el general veurà des de l'aire una reclamació no atesa de socors: SOS Menorca. Una rotonda és una intersecció viària dissenyada per facilitar els encreuaments de vies i reduir el perill d'accidents. En vies amb trànsit dens o moltes rotondes concatenades, provoca cansament en la conducció, ja que la incorporació i sortida de la rotonda, juntament amb el canvi i vigilància de la velocitat suposa un estrès addicional en el conductor.