TVE, la que pagam entre tots i que fa ben poc cas de l'article 3.3 de la Constitució, posa en pantalla aquests dies una nova sèrie de caràcter històric després de l'èxit obtingut per «Isabel» en hores de màxima audiència. Què és una història? -demanaven a Josep Fontana, i l'historiador responia aproximadament (ho cit de memòria) açò: Probablement, uns relats preparats perquè la gent se'ls empassi sense pensar-s'ho gaire. Normalment, les històries nacionals muntades amb el patrocini dels governs són hagiografies del poder que vénen a demostrar que tot el que ha succeït és un progrés indefinit. I açò val igual per a la història d'Espanya com per a la pròpia més nostrada.
Aquesta vegada ens contaran aspectes de la vida i l'època del general Joan Prim i Prats, aquest català de Reus, conspirador liberal per antonomàsia, ànima de la Revolució de setembre de 1868, autor del manifest «Espanya con honra», de lectura profitosa encara avui. El juny de 1869 va encapçalar un govern progressista durant uns mesos, fins que l'assassinaren. Enguany s'escau el segon centenari del seu naixement i l'any que ve en farà 145 de la seua mort. Em deman si per TVE ens assabentarem que el general Prim possiblement va morir escanyat dins el llit, on jeia víctima de les ferides, en principi no mortals, causades pel tercer dels atemptats que va patir al llarg de la seua vida atzarosa. Era el 27 de desembre de 1870, Prim era president del govern d'Espanya i el general Serrano n'era el regent. La conspiració degué ser poderosa. L'executor fou un republicà exaltat, José Paul y Nagudo, però les sospites recauen en persones properes, com el duc de Montpensier, els negrers de l'Havana i potser el mateix Serrano.
Curiosament, allà on el van tirotejar és ara el carrer Serrano. A la cantonada del Banc d'Espanya figura una placa commemorativa que ho recorda. Tot i que la teoria de l'escanyament no està prou confirmada, resulta evident que el reusenc tenia enemics per a qui era insuportable que un català presidís el govern espanyol i, per a més inri, des d'una opció política liberal, que reclamava llibertat de premsa, separació Església-Estat, sufragi universal, matrimoni civil, etc., i que, a més, havia iniciat negociacions secretes sobre una possible emancipació de Cuba. L'Espanya cavernària no ho podia pair.