Aquests dies de Nadal i de Cap d'Any tenen encara una mica de sentit si serveixen per reunir la família, recuperar records i fer una mica de bulla. A Catalunya diven «Per Nadal, cada ovella al seu corral». No sé ara si a Menorca hi ha qualque dita semblant, però el sentit de la festa segur que és el mateix.
Però enguany, s'ha afegit a taula una novetat ben desafortunada. Una notícia que els adults hem entès tot d'una per on anava. Però que els petits en canvi, han rebut amb la sorpresa i el disgust que senten els innocents davant d'una maldat incomprensible.
I és que les meves dues nétes més petites s'han entemut a taula, escoltant els adults, que aquest any nou que comença ja no podran veure en Mic, ni en Tom i Jerry a les 8. I elles, que tenien aquests personatges com els seus amics de la tele –i els bons amics no fallen mai–, han volgut saber com era possible.
I què troba que els havia de respondre, senyor president de Menorca, senyors consellers i conselleres de Menorca? Podria haver recorregut a les excuses que ha donat el govern que vostès estalonen des de l'Illa: que és una qüestió tècnica que no es pot resoldre i, mira quina mala sort, els ha tocat als canals de televisió que rallen de la manera més semblant a la nostra.
Però les meves nétes són petites però no botxes i haurien pensat que l'avi era un mentider. Que ara que vivim envoltats de noves tecnologies –els infants també–, les enredava amb una excusa de mal pagador, d'aquelles que només es diven quan no hi ha cap voluntat de resoldre el problema.
Comprendrà que he tingut ganes de respondre a les pobres filletes amb allò que pens. Que privar-nos del canal 33 o Super 3 és un acte més del govern que vostès estalonen en contra de la nostra llengua. Que forma part d'aquesta batalla que mantenen contra la realitat i contra la història, i que només s'aguanta amb l'aïllament i inflant fantasmes que no existeixen.
Per contraposició m'ha vingut a la memòria la imatge d'en Fernando Rubió i Tudurí, tot un senyor i molt culte. I que va saber emprar els seus doblers perquè Menorca tingués un dels primers repetidors de TV3 fora de Catalunya. Vint-i-cinc anys després, amb tanta Constitució i tanta llibertat que pregonen, i mos escatimen fins el dret a rebre els pocs mitjans que hi ha en la llengua pròpia.
És tot un entramat: els seus companys polítics de València han tancat totes les emissions en valencià; els de l'Aragó ara li diven lapao al català; i els de Palma, a la seva tele esquarteren l'idioma i suprimeixen el doblatge al català de pel·lícules i sèries... I no parlaré de les escoles i del TIL perquè allò ja era un atemptat a la pròpia intel·ligència.
Ja sé, senyor president, que vostè hi pinta poc en aquesta història, com en bonibé totes les coses que afecten a Menorca. Sé que està a mans del seu president de Mallorca o potser del que hi ha per damunt d'ell, perquè entre tots han aconseguit que aquella autonomia de què parla la Constitució sembli en boca de tots vostès una broma de mal gust.
Però també és cert que vostè és el meu president i que no ha mogut ni un dit per defensar els drets lingüístics de les meves nétes. Ni vostè ni els seus consellers. Ni una paraula, com cada vegada que es parla del patrimoni més important que té Menorca, que no és l'arqueologia, senyor president, és la llengua. Però estigui tranquil perquè a elles no els he dit la veritat. No l'he volgut deixar tan malament. Els he explicat que a Menorca ara hi ha unes ventades molt grosses que afecten les comunicacions precisament amb Barcelona, per molt que sembli tan a prop...
Però com que els contes de fillets han d'acabar bé, també els he dit que esper que cap al mes de maig, que és quan sembla que hi haurà eleccions, ja no farà vent i podran tornar a veure en Mic i en Tom i Jerry a les 8, en la seva llengua, en la de son pare i sa mare, en la de l'avi. No sé qui guanyarà les eleccions, però faré tant com pugui perquè sigui qualcú que s'estimi les meves nétes.