La nit de la il·lusió sol comptar amb un alt nivell de sucre i qualque tros de carbó: Els Reis van arribar puntuals, les condicions climatològiques i les característiques del vehicle marítim eren adients per aconseguir-ho. Les constants vitals dels fillets i filletes oferien un resultat de glucèmia disparada i l'afecte dels pares, avis i amics, un dels millors regals del món. Moment d'adjectius: els vestits dels Reis, a Maó, d'una qualitat reial. Els llançaments de caramels, com projectils. Al nostra voltant, un grup es va declarar fan de l'únic rei que els expedia sense publicitat bancària, dels de tota la vida. De vegades, val més poc i bo. Les carrosses, sense sorpreses. Els trens, fins a tres, circulen. La música de la nostra banda, molt estimada, afany d'un major protagonisme. Els gegants, d'alçada. Els cavallers, imprescindibles en la terra de la passió pels bots. Campanades, discurs i pluja de paperets.
La cavalcada de reis no sol compondre un gran espectacle. Ens agradaria tastar una desfilada superior, esclat de llum i colors, d'una producció d'arts plàstiques i distingida expressió musical. La xafada sol ser comparable al coneixement de la vertadera identitat dels monarques. Voldríem més màgia, una processó capaç d'estimular, de plasmar la creativitat de totes les persones que hi participen i de traslladar l'enriquiment del patrimoni cultural local.
Sort que la festa dels fillets sempre mantindrà la il·lusió intacta.