Ahir, gràcies a la campanya de crowdfunding canalitzada per la plataforma d'internet verkami, la companyia teatral menorquina La Trup va aconseguir les suficients ajudes de particulars per portar en els escenaris del teatre La Seca – Espai Brossa de Barcelona l'obra de Joan Ramis i Ramis, «Lucrècia». Enhorabona!!
Com s'ha pogut llegir en l'esmentat lloc web, són moltes les dificultats que es troben les companyies de teatre quan s'han de desplaçar d'una ciutat a una altra, i més si es tracta de Menorca. Hi ha uns costos fixos, com són els bitllets d'avió, despeses d'allotjament i d'estada..., que encareixen moltíssim les produccions i converteixen les posades en escena en autèntiques i arriscades empreses. El teatre és, en aquest desgraciat país, una aventura tant per les companyies que, amb residència a la nostra illa, volen traspassar la frontera natural de la mar com per les foranes que volen passar per aquí.
Som del parer que el millor que es pot fer pel teatre i la cultura en general és crear demanda, crear consum, per ara i per demà. En aquest sentit, les escoles dels fillets i els instituts de batxillerat haurien de ser un dels pilars fonamentals per la creació dels espectadors futurs, i les televisions, donat el seu poder d'incidència, també haurien d'incitar la curiositat intel·lectual i l'ànsia de coneixement de la gent. Són faves comptades, sense públic no hi pot haver res, ni teatre, ni música, ni cinema, ni dansa...
Per açò no crec que la millor política cultural sigui la de les subvencions directes. En canvi sí som de l'opinió que les administracions públiques han de contribuir amb un sistema impositiu preferent (és un escàndol l'IVA cultural del 21 per cent quan a la major part dels països europeus és molt més reduït) i el bon funcionament dels seus equipaments perquè la creació cultural no sigui, com és ara, una cursa d'obstacles.
D'infraestructures escèniques o llocs on fer teatre no n'hi falten ni Menorca ni arreu, el que no hi ha són organismes que funcionin i els posin als serveis de les companyies de teatre. En una illa com Menorca, que té la mida d'una comarca de Barcelona, té dos teatres antics completament municipals, el de Maó i el de Ciutadella, i en els anys de bonança es van construir sales polivalents pràcticament a tots els altres municipis illencs. Per arrodonir-ho, el Consell Insular de Menorca és propietari de la Casa de Menorca que es troba al cor de l'eixample de Barcelona que també té un teatret, que potser caldria ser renovar, és cert, però d'un enorme potencial. Disposem, per tant, de hardware, que són els edificis, disposem també de software, que són les noves generacions d'actors i directors; que està passant, doncs, perquè l'ordinador no operi? Senzillament, perquè no s'ha endollat a la corrent elèctrica.
Cal posar en valor el que tenim, cal posar energia, i per fer-ho no fa falta més ciment ni cercar més excuses sinó posar mà a l'obra. I es pot fer, s'ha de fer, des del principi assenyalat per la Constitució, el de la coordinació i eficàcia de les administracions públiques. A hores d'ara, el Consell Insular de Menorca, hauria d'haver constituït un Servei Coordinador dels Teatres de Menorca, plataforma des de la qual posar al servei de les companyies menorquines i de fora el hardward menorquí i alhora es convertís en plataforma, com a operadora d'oferta, per incentivar la demanda illenca. Ja em sembla bé que el Principal de Maó vulgui mantenir la seva singularitat, com també la tingui el Teatre d'es Born quan torni a funcionar, així com també la vulguin tenir les altres sales illenques, però forçosament haurien d'anar tots coordinats i mancomunats per alleugerir-los de costos per realment poder donar un bon servei.