Fa uns dies, un empresari m'explicava aquesta història: fa anys es va produir un incendi a un bloc de vivendes a Maó. Els residents van quedar sense electricitat. Van pensar que per poder continuar vivint a les seves cases podrien instal·lar un generador de forma provisional. Feia un poc de renou i un veí del bloc del costat ho va denunciar i es va haver de retirar. Els veins van anar a viure a un hotel durant uns quants dies, mentre es reparava l'avaria. He de dir que l'empresari afegia que «fer la punyeta als vesins forma part del caràcter menorquí». No sé si és ver, però he sentit a dir que solem ser tan comprensius amb els nostres pecats com intol·lerants amb els dels altres. Si jo faig una petita obra sense permís i sense pagar IVA no em molesta tant com si la fa el vesí, a qui consider un insolidari promotor de l'economia submergida.
És evident que no es pot passar de l'anècdota a la generalització, però crec que aquesta forma d'exigir als altres el que ens disculpem a nosaltres mateixos és la causa d'una corrupció, que en essència descriu un estil de vida, i la manca d'una ètica que sembla antiga, quan els compromisos i acords es signaven de paraula.
Segurament no és exclusiu del caràcter menorquí, però com moltes coses l'espai reduït d'una illa fa que tot es vegi més d'aprop. Una altra conclusió és la impossibilitat d'arribar a acords en gairebé res. Podem compartir la mateixa visió de les coses que van malament, però a l'hora de donar una passa endavant, miram quina direcció pren el vesí per encaminar-nos cap al cantó contrari. En política és tan així que poques esperances queden que els partits puguin compartir res, a no ser que els antisistema empenyin els del sistema a mesures necessàries per a sobreviure.
Em sembla que la comunitat de vesins no hauria d'esperar a un incendi per posar en marxa un generador.