Si féssim una petita selecció de les joies d'una ciutat, sens dubte, escolliríem els seus mercats. Espais plens d'història, costums i tradicions. A Maó, sa Plaça té personalitat pròpia. Convent, jutjat, presó, escola, mercat... restes arquitectòniques que s'han adaptat a l'evolució dels hàbits de negoci. És tot un referent, un punt de trobada i un espai multifuncional que ofereix la cara més amable al client. Placeres de tota la vida, forn, carnisseries, parades d'embotits i formatges, verdures i fruites que rallen un estil propi. Regalen estima, vida cívica, calaix de sastre de la concepció de l'acte de compra i de relació, mudat amb el temps de lleure.
Com tants d'altres, també acudim als supermercats, d'arrels menorquines i de fora. Sigui per la comoditat de la càrrega de pes o per la necessitat de quadrar la caixa domiciliària gràcies als preus dels productes higiènics i bàsics. No ens amaguem de dir-ho, és una actitud que complimentem amb el dia a dia de la terra dels queviures illencs.
Pública llicència i començament d'obres d'una gran cadena alimentària en el centre de la ciutat, ens preocupa un possible retrocés en l'activitat del claustre. Si en el seu dia, varen ser decisives les obres que s'hi realitzaren i les concessions de les parades, avui, convé planificar una polidora de suport. El gran tragí de maonesos i visitants mereix que es promogui el seu comerç. Tot és poc per a la catedral de la dieta mediterrània.