Ciutadella sempre ha sabut suplir la ineficàcia de la gestió pública amb empemta privada. S'ha vist en la indústria, en el turisme i en el comerç, tot i els obstacles que s'han posat. El centre de la ciutat atrau a molta gent per la qualitat de l'espai històric -hi dona gust passejar- i de l'oferta de les botigues.
És cert que la polaritat insular anima la comparativa amb la ciutat de Maó, que concentra la majoria dels serveis insulars, un fet que sempre ha pesat en l'ànim ciutadellenc. Això ha fet que el ritme a Maó sigui més funcionarial.
Ara dóna la sensació que les coses baraten. A Maó, els carrers s'han omplert de terrasses, l'ambient al centre s'ha animat, quan no fa gaires anys era un desert, l'oferta comercial es renova, mentre a Ciutadella no es permeten les terrasses als patis i es posen més límits a l'ocupació de la via pública.
L'Ajuntament ciutadellenc ha patit uns governants a la darrera dècada que el poble no es mereix. Després de l'època negra dels Casasnovas, un batle-caixer senyor amb molt bona imatge i actitud, que finalment va abandonar un equip municipal que no ha sabut donar resposta a les necessitats locals.
Projectes d'àmbit insular com el palau de congressos, la pista voltadora, l'escorxador s'han perdut pel camí. D'altres com Can Saura es reconverteixen, per transformar un museu o centre de cultura en una seu dels jutjats. I el Teatre des Born segueix caminant amb peus de plom. (Sempre es pot lliurar el Premi Born de teatre a l'excel·lent auditori de Ferreries). I una dessaladora fantàstica, sense ús. Sort del dic, més gran o més petit.
L'herència que rebrà el nou equip de Ciutadella d'aquesta dècada d'ineficàcia serà feixuga. La cartera no estarà tan buida com fa quatre anys, però la carpeta dels projectes prioritaris s'haurà d'omplir i sobretot hi haurà d'haver regidors amb capacitat de generar il·lusió. Ja veurem.