Ja coneixem la majoria de candidatures que es presenten a les institucions municipals, insulars i autonòmiques. Si fem un repàs de la cobertura informativa, totes elles, tenen coneixement, estabilitat, experiència, renovació, joventut... També ha començat el manual de fotografies, filmacions i discursos. N'hi ha de continguts bàsics, els que posen en valor les emocions o d'altres de cuina casolana que expliquen un feix de lloances, una mena de publicitat del que han fet o faran. La visualització dels suports també s'assemblen, comparteixen la moda de les lletres enguixades. En les xarxes, tracen eslògans que s'etiqueten entre companys, quedant-se reduïts a un senzill «me gusta». Entre els qui es complauen entre ells, reneix i contagia la il·lusió dels debutants.
L'any electoral té un diorama específic, un context de pèrdua de confiança que requerirà d'una gran inventiva per a fomentar la participació democràtica. No confiem en promeses, mítings, banderoles o ferrades de cartells. L'ús populista dels continguts encara allunya més als ciutadans de la política i, curiosament, els encoratja a fer política fora de la política oficial. Esperem, amb ànsia, que els programes sàpiguen el pa que s'hi dona, que tinguin l'experiència de les dificultats quotidianes. En el context d'una crisi que continua latent no basta amb vèncer, caldrà convèncer. Llur pensament i creativitat. Ja no tenim quinze anys, no ens basten quatre frases fetes.