Mentre en Hänsel i na Gretel s'envelaven un parell de mojitos a l'ombra des Gurugú, l'espia donava voltes per la plaça, mòbil a punyat, parlant en alemany i sense parar de gesticular amb la mà que li quedava lliure.
Me vaig asseure devora la parella i es veu que amb la cara que posava ja en van tenir prou...
– Està rallant amb Frau Merkel –em va dir en Hänsel–. És una dona molt llesta, però hi ha coses que no hi ha manera que les entengui.
– I que ho trobes estrany? –va intervenir na Gretel– És que açò que succeeix en aquest país, és mal d'entendre. Ni amb el meu premi Turing d'informàtica, no les entenc –va afegir mentre treia les fulles de menta del got.
– Clar –va continuar en Hänsel–. Amb el paperot que està fent el PP, quan li deim a Frau Merkel que encara hi ha molta gent innocent que el votarà, ella no ho pot entendre. A Alemanya aquest partit ja estaria kaputt del tot.
– I tampoc no entén –va dir na Gretel– que els seus candidats a les eleccions locals posin cara de satisfets quan es fan la foto. «Mein Gott, però si haurien de sortir plorant», diu ella.
– Perquè mira si ho deven tenir malament –va continuar en Hänsel mentre xuclava el gel picat del mojito–, que per continuar surant fins i tot han sacrificat la seva joia de la corona, el senyor Rato...
–Ui en Rato –va dir na Gretel amb cara de pocs amics–. Aquell que va fer una llei a la mida dels especuladors, que ho permetia edificar tot. I la nova llei de les caixes d'estalvis, que ja s'ha vist com han acabat!
– Sí –va replicar en Hänsel–, però n'Aznar, en Rajoy, en Matas i tota la colla se l'estimaven molt... Fins que la setmana passada la barca va haver d'amollar la mica de llast que li quedava per poder continuar surant...
– Ja es trist, ja... –vaig fer, per dir qualque cosa.
– Ara –va continuar na Gretel, que avui anava molt amollada–, veure com es preparen les eleccions des de l'Illa, és una festassa!
– És que aquesta –me va dir en Hänsel mentre me feia l'ullet–, com més disbarats sent a dir, més xala.
– Idò, què trobes? –va replicar ella– D'un dia per l'altre, sembla que aquests quatre anys no han existit i que ara ve quan ho aclariran tot. N'hi ha prou d'escoltar el senyor Bauzà de ses escoles i les coses que promet cada dia!
– Sí –li va respondre en Hänsel–, però per proximitat és més divertit el que diven els seus acòlits de l'Illa. Tot ha anat malament per culpa dels que hi havia quan van arribar ells ara fa quatre anys! Però açò sí, a la carretera fan feina nit i dia, i fins i tot volen salvar un ullastre. Quina sensibilitat!
– Aquesta Merkel! –va exclamar l'espia mentre estotjava el mòbil i s'asseia devora nostro–. Ella es pensa que la línia recta és la més curta entre dos punts i que dos i dos fan quatre... Aquests alemanys!
– Sense faltar, senyor espia –va fer en Hänsel, però que a l'ombra des Gurugú i amb un mojito a la mà, tampoc no estava en condicions de defensar els seus compatriotes.
– Però–va dir na Gretel posant tota la còrpora damunt la taula– ho ha entès o no, que encara tenim la possibilitat que tornin a guanyar en Bauzà i en Tadeo i els altres candidats d'en Rajoy?
– Ella està molt preocupada, insisteix que no ho veu gens clar –va respondre l'espia, que encara alenava com si arribàs a peu al Toro –. Però quan li he explicat la campanya mediàtica que feim de Ciutadans, ha quedat com si s'hagués pres un litre de camamil·la. Was Rest!, m'ha dit.
– Idò? –vaig fer jo, en la meva terrenal innocència i sense saber alemany.
– Sí homo, sí –va respondre l'espia–. Li he donat entenent que no s'havia d'apurar, que allà on no arribin els del PP, arribaran els de Ciutadans i que junts no hi ha por que canviï res.
– Però que no diven que són més moderns, aquests de Ciutadans? –vaig demanar jo, que som negat per a la política.
– Els hem vestits més modernets, és ver –me va respondre l'espia mentre en Hänsel i na Gretel se n'enfotien de la meva innocència–, però el picarol és el mateix.