Defensa una escola pública (no contra la privada però no amb inferior qualitat), laica (no contra les creences religioses, sinó respectuosa i sense adoctriments), racionalista perquè es basa en el diàleg, el qual reclama temps més enllà de presses de temari i empatxos curriculars. Quan na Pilar Benejam Arguimbau, aquesta ciutadellenca que ha estat catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials a la UAB, es va jubilar el 2004, col·legues i deixebles li van dedicar un homenatge amb el lema «De la teoria... a l'aula». Però si la teoria és seca, l'arbre preciós de la vida és ple de flors (es llig al «Faust» de Goethe). I na Pilar diu: - Jo no faria mai una llei d'educació. Unes normes generals i prou. L'educació ha de ser contextual. El gran repte és fer descobrir com és d'interessant aprendre de ver, entendre les coses a fons. Amb la seva experiència, ella sap que ensenyar vol dir molta feina: pensar, dialogar amb els altres i assumir responsabilitats.
Acaba de presentar «Quina educació volem?» (Rosa Sensat, 2014), un llibre on exposa, amb la claredat que la caracteritza, conceptes complexos: coneixement, aprenentatge, formació del professorat, l'avaluació com a pedagogia. Tot plegat, com ensenyar. Na Pilar ho explica amb coherència. Si volem un canvi en positiu per a un món tan desgavellat com el que tenim, hem de deixar de pensar en clau egoista i absurda (absurd és creure que la tècnica pot superar tots els límits), i socialitzar-nos i humanitzar-nos. Al final de tot, insta a tenir coratge («encara que bufi molt fort el vent no apagarà les estrelles») i recorda que hi ha creacions humanes no destructives que són imprescindibles: les que concilien progrés i patrimoni o, si ho preferiu, expansió i durada. Per obtenir-les, tot passa per l'educació. Per a més detalls, aventurau-vos en la lectura d'aquest llibre que ens ajuda a comprendre l'impàs on som i a discernir les condicions d'un temps a venir que voldríem millor. No cal dir que és tracta d'una tasca urgent. La civilitat política no caduca després d'unes eleccions, però en cada un dels comicis s'hi posa a prova. Pilar Benejam defensa l'ideal democràtic: llibertat, igualtat i participació; més encara quan els ciutadans tenim la responsabilitat de decidir quina ciutat i quin país volem per als propers anys. Amb el mateix llinatge, Joan Benejam Vives (Ciutadella, 1846-1922) defensava ideals semblants per una escola nova. Siguem optimistes: les bones idees triomfen tard o d'hora.