Aquesta nit es tancarà la campanya electoral, donant pas a un dia nomenat de reflexió que es va establir el 1977 i que dicta que no es pot fer propaganda política ni demanar el vot. En els darrers comicis municipals, insulars i autonòmics de fa quatre anys, gairebé 4 de cada 10 illencs decidiren no anar a votar. Seguint la tendència de les enquestes, les Illes són feu abstencionista. El clima de desafecció política a partir de la crisi econòmica i dels casos de corrupció tampoc no ajudaran a canviar la tendència, tot i que serien dos grans motius per acudir a les urnes. Aquest 40,06 per cent serà clau el proper diumenge. Hi ha, més que mai, necessitat de consideració.
Els qui sempre hem anat a votar, ens costa d'entendre la renuncia. Un silenci influent que, quotidianament, sol expressar-se així: «Estem cansats de l'actitud mediocre dels que vam elegir, de candidats i llistes que no ens fan el pes, de paraules altisonants que no s'aparellen amb fets. Derrotats d'una esquerra social europea que va abandonar fa més de 20 anys la feina que calia. Disgustats per les retallades, ofesos per les mentides i afrontats per les mitges veritats». Fem una crida als votants, malgrat la seva desil·lusió i avorriment. Perquè ens qüestionem a nosaltres mateixos cada dia, ens examinem contínuament, explorem l'entorn social, polític i cultural que ens envolta. Molts són d'esquerres, com jo, paraules de grans sensacions que no poden quedar-se a casa.