Sssssssst! Silenci! Igual sent un renou sord com el que fa la gelera, que només es nota quan deixam de xerrar i apagam la televisió (els pocs que la veuen, clar, clar). Tal vegada ha notat una llunyana olor de cremat. No es preocupi. És la seva parella, o el veí, ¡o vostè mateix!, que s'han pres seriosament això del dia de reflexió i estan cavil·lant.
Això del dia de reflexió és el millor que té l'obsoleta cerimònia prèvia a les eleccions. Adoro el silenci i aquesta jornada implica una certa serenor, calma. Reflexionar no té res de dolent. Tot el contrari. En tots els àmbits de la societat es fa palesa una flagrant manca de reflexió, de pausa, de repòs productiu. Tal vegada un dia sencer és massa, però una estoneta cada cert temps va bé per posar les coses al lloc que per justícia li corresponen. Per no exagerar ni menystenir res.
La campanya electoral dóna per reflexionar. Per què diuen ser tan diferents però coincideixen tant els programes (accés a l'habitatge per a joves, atenció als majors, diversificar l'economia, millorar la connectivitat...)? Per què es repeteixen propostes de fa deu anys? Per què no es fa una inversió per substituir algunes de les velles cabines que s'instal·len als col·legis electorals, d'una llenya clamorosament passada de moda? Ningú pensa dir a José María Aznar que els seus acudits no fan cap gràcia i que només li riuen els seus per quedar bé? No veuen els candidats que quan proposen un pla estratègic, un consell ciutadà de bla bla bla o similar el votant passa automàticament a pensar en què ha de fer per dinar? Per què aquest afany seu per planificar no evita que la majoria dels entrevistats al diari hagin estat multats a la zona blava? Per què discutim tant el camí per on han de venir els diners de s'Enclusa i gens sobre si és realment imprescindible fer un centre d'interpretació allà dalt?
I si reflexiona massa, es cansa i li fa mal el cap, per posar a reposar el cervell no hi ha res com Eurovisión. Avui, 21 hores. Tot quadra.