Síguenos F Y T I T R
Flor de sofre

A pel tercer tsunami polític?

|

Malgrat hagin transcorregut dotze dies des de les passades eleccions, encara no m'he arribat a fer idea del tot dels resultats. També se'm fa molt difícil endevinar, fent exàmens als percentatges i nombre de vots de cada partit polític en un període de llarga durada, tot comparant els darrers comicis amb els del 2011 i 2007, la tendència futura del vot, és a dir, el què pot succeir en les eleccions municipals i autonòmiques del 2019. Almenys a Ciutadella, amb una experiència democràtica acumuladíssima de sufragis en els quals els conservadors en conjunt han estat sempre triomfadors per golejada, està clar que ni els vencedors ni els vençuts del passat 24 de maig esperaven l'actual escenari. A ponent, l'esquerra anava a perdre i el PP a guanyar, tot a l'inrevés del que ha succeït. Tant uns com els altres han necessitat estar uns dies amb una pinça d'estendre pinçada al cos per estar segurs que no es trobaven ni en un mal somni infernal ni en el paradís amb els àngels.

Per de prompte una part de l'explicació a la trabucada, cal cercar-la, com també a la de 2011, en el fet que un gruix gros de l'electorat s'ha pres les municipals com si d'unes generals es tractés. I amb açò la clau de volta explicativa del vot, tant, com dic, del 2011 com la d'ara, cal cercar-la amb la ràbia per la gestió de la crisi econòmica efectuada pel govern de l'Estat espanyol. El PSOE va ser el primer en ser castigat amb molta duresa per ni haver-la vista venir ni per haver-la sabut gestionar i ara el PP també està essent fuetejat per l'electorat per haver-la conduïda de tal forma que en el si de la societat les distàncies entre classes s'han eixamplat. En l'aire sura la impressió que, malgrat la situació econòmica surti del pou, cosa que alguns experts en economia consideren només un miratge del desert i que les turbulències seguiran durant molts d'anys perquè caldrà seguir gestionant un enorme deute públic i privat, hi ha una majoria de la societat, les classes baixes i mitges, que en surt literalment morta de l'enfonsada mentre una minoria en surt victoriosa i prepotent.
Sobre aquest matalàs, podem posar a l'amanida del malestar que explica els tsunamis electorals dels darrers anys molts altres ingredients, uns vells i ja coneguts i altres només de la collita pròpia del PP: la corrupció, la prepotència i menyspreu de la cúpula dels populars, les mentides i incompliment dels programes electorals, un president del govern que sembla encantat, acabat d'aterrar d'una altra galàxia; l'antintelectualisme, en les terres de parla catalana, l'anticatalanisme tant cultural com polític... I amb aquesta pluralitat de vegetals dins l'enciamera, ser ponderat en el diagnòstic dels comportaments electorals de la gent és fa força difícil. Tanmateix la indefensió política amb la qual es trobava un conjunt de gent amb el bipartidisme PSOE-PP ha trobat la seva solució amb la formació de nous partits. Si Podemos i Ciudadanos a nivell de l'estat i Més, com també la CUP i d'altres partits, per posar uns exemples, a nivell més local o regional, han arribat a fer forat és perquè els partits de llarg recorregut històric han estat com a mínim còmplices de les injustícies, a més que no han sabut adaptar-se als nous temps.

Què pot deparar el futur? Només que els partits ara guanyadors sàpiguen gestionar el que queda de crisi econòmica amb una mica més d'equitat i justícia social que la del PSOE-PP, només que siguin més sobris en la gestió, més honests, trepitgin més el carrer, com ho està fent ara mateix la batllessa de Barcelona Ada Colau, siguin més propers a les desgràcies i fortunes de la gent, és possible que tant el PSOE com el PP entrin en una fase de decadència que no tingui aturador. Serà com la lluita entre el nou i el vell.

Però el futur no té res escrit, com diu l'historiador Josep Fontana el futur és un país ben estrany. El fem amb el dia a dia amb la sembra de llavor i l'expectativa de bones collites. Si les esperances que han dipositat els qui van anar a votar es veuen defraudades, és ben possible que en les properes eleccions l'abstencionisme segueixi pujant i que un altre tsunami s'emporti per davant una tercera tongada de polítics. A veure.

Lo más visto