Com en el microrelat d'Augusto Monterroso («Quan es va despertar, el dinosaure encara hi era»), en deixondir-se de la rissaga del 24-M, polítics electes i alguns ciutadans s'han adonat que el monstre antediluvià no només no se n'ha anat sinó que continua traient foc pels queixals. Quin és el Drac? Doncs, els problemes que abans teníem i que, en tost de solucionar-se, s'han fet més grossos. Els nous governs hauran de fer-los front, esperem que amb renovada energia i millors idees. Hi ha l'atur i les carències materials, que durant la legislatura passada no han parat de créixer.
A cada territori tenim el nostre propi parc juràssic. A Menorca, el PP havia emprat durant molts mesos el cas Cesgarden, un flicot de mala administració en la defensa dels interessos generals, atribuïble al govern anterior del CIM, llavors en mans del PSOE i el PSM. Les indemnitzacions generades per l'afectació d'uns presumptes drets urbanístics pujaren (curiosament, per la puja) a 28'8 milions d'euros, a raó de 4.101 euros/dia durant l'exercici actual i, segons s'informa, la promotora mallorquina n'ingressarà l'any que ve 9.889, i de llavors fins al 2023, la factura serà de 8.281,21 euros diaris. El PP va aprofitar aquest marro amb responsabilitats polítiques, i tal vegada també jurídiques, per desacreditar el model territorial del vell pacte de progrés. Ara, el nou govern progressista haurà de fer front a la patata calenta.
Però n'hi ha d'altres: el tractament de residus sòlids urbans en situació crítica, les obres de la carretera general (per cert, algú s'ha preocupat de conèixer les condicions laborals dels treballadors en empreses subcontractades pels adjudicataris?), etcètera. Les herències són les que són. Last but not least: una estació dessalinitzadora construïda a Ciutadella per conveni entre el ministre de Medi Ambient Jaume Matas i el Govern de les Illes Balears, pressupostada en 45 milions d'euros (i que «costaria 8.000 euros/dia encara que no produís ni una gota d'aigua»!), cinc anys després d'acabada no s'ha posat en funcionament. Acciona, ara se'n retira i demana 15 milions inclòs el lucre cessant. Per cert que amb motiu d'aquella necessitat es va modificar la norma urbanística per permetre una major edificabilitat en la zona. Vam-ell-ara!
Churchill deia que havia tastat el menú de menjar-se les pròpies paraules i no li havien resultat gaire indigestes, i és que en política, com en la vida, rectificar és cosa de savis.