Va ser un projecte creat de forma clandestina, com s'havien d'endegar llavors, durant el darrers temps del franquisme, el projectes que van fer possible la democràcia. L'Associació de Mestres «Rosa Sensat» es va constituir el 1965 per donar resposta a la necessitat de formació que tenien els mestres a les escoles privades sorgides als anys cinquanta i seixanta a Catalunya com a alternativa a l'escola franquista. El mateix any s'organitzava una escola d'estiu. Es tractava de recuperar el moviment de renovació pedagògica que s'havia implantat a principis del s. XX arreu d'Europa i que als països catalans es va desenvolupar (desigualment, és ver) durant la República. En aquelles primeres classes, els noms més respectables d'aquella fornada esplèndida de pedagogs que encara estaven actius (Alexandre Galí, Artur Martorell, Enric Lluch, Pau Vila...) s'ajuntaven amb personalitats de renom internacional (Althusser, Malaguzzi, Margalef...) i del propi país (Capmany, Badia, Aranguren, Triadú, Solà, Vázquez Montalbán, Fontana, Ferrer,etc.: la nòmina impressiona). Algunes i alguns, que un juliol o altre vam passar per aquelles aules tot respirant, enmig de la calor d'estiu, aires de democràcia, avui pentinam cabells blancs (els qui no som calbs). Ens van inculcar passió pel coneixement, interès per la cosa pública; suàvem argumentari crític. Vam entendre que la primera lliçó de geografia comença al terrat de l'escola i que el principi de pluralitat ideològica és consubstancial a la societat nova a què aspiràvem. Que les ensenyances artístiques i la creativitat han de tenir un lloc important al costat de les matemàtiques o les ciències. Que la història no és un relat unidimensional del poder, sinó una ciència social... Ah, i que el català era i és l'eina bàsica per vehicular la renovació pedagògica al nostre país. Convé saber-ho i dir-ho per anar endavant. I recobrar embranzida, ara que es tracta de saltar el mur de la LOMQE.
Durant els anys Durant els anys successius, l'afluència de participants va anar desbordant expectatives. Després, van sorgir escoles d'estiu a Mallorca, a Menorca, al País Valencià... I, finalment, diferents governs hostils a les bones pràctiques educatives les van escanyar per restriccions pressupostàries.
No tractem d'alimentar la nostàlgia mirant fotografies de fa cinquanta anys. «Contemplar fotografies és trair la innocència del moment –diu un personatge de l'obra d'Ernesto Caballero «El cuervo graznador grita venganza». Necessitam generacions formades per a un futur millor; coneixements oberts al servei d'un humanisme crític. No podem passar per malla aquest primer cinquantenari de Rosa Sensat.