Veig que l'oposició als nous governs Balear i de Menorca ja comença a piular. En té tot el dret. És un costum democràtic que l'oposició concedeixi cent dies de cortesia als que estrenen càrrec, encara que només sigui per justificar la sota que els hi pensa etzibar a continuació. I la veritat és que aquest temps de gràcia ja s'acaba.
Encara que a la vista de com han anat les coses aquests darrers quatre anys i amb el panorama que han deixat ells en abandonar el poder, hauria estat de justícia que concedissin no aquests cent dies, sinó tres-cents. A més, fa cosa haver de sentir crítiques contra uns governants encara tan tendres mentre t'arriba que el senyor Rato i el senyor Bárcenas, dues peces tiroses de la colla d'imputats, gaudeixen d'unes agradables vacances. Un ha triat la mar i l'altre la muntanya, segurament per evitar un conflicte d'interessos turístics.
O que tot un ministre de l'Interior, el senyor Fernández Díaz, famós per tantes desgràcies que ja hauria d'haver dimitit tres vegades, convidi al seu despatx a fer una xerradeta el senyor Rato, també molt famós per motius polítics i per qualque bordell.
Però bono, els de l'oposició a les Balears –el PP- poden obviar tot açò com si no succeís, perquè la seva feina és guanyar-se les garrofes criticant els qui comanden aquí, un paper tan digne i necessari com el de governar. Encara que serien més agradosos si a la vegada renovassin una mica el discurs. Perquè, per les pistes que han donat fins ara, me pens que mos espera una nova temporada, i ja cansa, d'haver de sentir que els nous governants de Balears i de Menorca són els del «No a tot».
A més, en les actuals circumstàncies no sembla un sermó gaire intel·ligent, perquè per força mos fa recordar que els governants del PP han estat els del «Sí a massa coses». I no cal remenar gaire per veure les greus conseqüències que ha tingut per a les comunitats insulars.
Malament si ara no es digués no a la corrupció que ha trempat la política balear tots aquests anys. O a uns pressupostos de l'Estat que, una vegada més, ignoren l'aportació d'aquestes illes. O a les prospeccions petrolieres previstes al nord de Menorca. O a tanta obra pública sense altre objectiu que engreixar determinades empreses constructores. O a totes les lleis fetes a mida per beneficiar només uns quants.
Per açò, per més que mos vulguin fer creure el contrari, dóna una certa confiança que ja no governin el del «Sí a massa coses». I no és un xec en blanc per als nous governants, que ja seria hora que aclarissin a qui han de posar en cada càrrec i que començassin a lluir la feina, que en tenen molta. Bona cosa, però, la iniciativa de fer inspeccionar les condicions laborals dels treballadors de les Illes, perquè se sent rallar de molts d'abusos. Encara que la eficàcia de les inspeccions sol raure en la discreció.
Tota manera, més allà de les bones intencions, de moment tampoc no és qüestió de demanar-los miracles, com sembla que fan alguns mestres. Perquè si ja eren limitades les capacitats d'una comunitat autònoma o d'un consell, en aquests anys el govern espanyol s'ha encarregat de rebaixar-les tant que bonibé ja no en tenen cap. La fal·lera per recentralitzar Espanya que lidera la FAES, el cervell ideològic del PP, ha fet via... I així se les veu ara a Catalunya.
Pocs projectes balears o menorquins d'envergadura podran tirar endavant si amb les eleccions generals que vénen no hi ha canvi de color en el govern espanyol. I ai Deú meu, és evident que a la vista de les enquestes d'ara, podria succeir que el senyor Rajoy continuàs instal·lat en el seu pedestal d'alabastre d'imitació... Tot sol o amb l'ajuda de Ciutadans, aquest partit que només mostra la poteta enfarinada, com al conte de les cabretes i el llop.