L'actualitat política espera els darrers dies de gràcia amb expectativa. L'oposició no té espera, accentua els errors al servei de la nostra salvació, totalment entregats, mostren nativa obediència i fervent entusiasme al seu partit polític. D'altres espectadors, són recelosos. Pensen que la política és un mal que tendeix a entrar en conflictes, amb interessos contraposats, que no aclarirà res i que només servirà – segons qui dirigeix- per minimitzar la gravetat de les decisions. Aquests, només atorgarien el poder just i necessari per gestionar l'ordre en la societat. Un tercer cercle somia capdavanters de la regeneració política. Penetrants de poder, presumeixen de puresa, sense fe ni recel.
Extraiem que la crisi de la socialdemocràcia no tracta només d'una ideologia o d'una estratègia, sinó que forma part de l'estat intel·lectual de la nostra societat. Per açò, els quotidians, fugim dels excessos, sobretot del cinisme i la desmesura. Esperem que no hi hagi debats estèrils, d'aquells de pura lluita d'adversaris, revenges, amenaces o exigències . La nova política és repensar-ho tot, l'acurat estudi previ de cada situació i fer possible el que és factible. És evident que ha d'existir un principi d'eficàcia en l'Administració Pública, però és molt més cert que la funció del Govern, per damunt de tot, és la millora de les condicions de vida dels ciutadans. La resta, amb gràcia o sense, són polítics carregats de fonamentalismes.