Era conscient que només a través de l'estudi, el coneixement i la reflexió es pot consolidar la identitat d'un poble. L'home que considerava la crisi, totes les crisis, en un mateix marc de limitacions humanes sabia que l'enfocament necessari per a superar-les no era altra que la utopia i recórrer, així mateix, als imperatius categòrics morals, que valen pertot arreu i per a tothom. Aquest era Climent Garau, la mort del qual deixa un buit mal de reomplir per a la cultura catalana de les Illes Balears; però joves sorgits de la seva sementera (el grup Blanquerna, per exemple) el farciran. Segur que sí; en Climent no en tenia dubte. Va pertànyer al grup de sants laics, persones bones de la nostra terra: F. de B. Moll, Josep M. Llompart i uns quants més, els quals no s'empegueïen de referir-se a la nostra nació amb el nom plural i genèric de països catalans. Ho escric en minúscules a l'espera que qualque dia ho puguem posar en majúscules –Països Catalans- perquè siguem allò que no som ara: una comunitat de pobles lliures amb disposició de decidir els destins propis. Valencians, balears, rossellonesos, gent de la franja de ponent... no formam cap nació política. Clar que no, perquè la majoria de les poblacions respectives no en té consciència, la hi han anat esborrant durant segles de rentat de cervell; perquè no tenim institucions confederals comunes i perquè, per últim, l'article 145 de la constitució espanyola ho prohibeix. I per què deu ser que ho prohibeix? Es pot prohibir una cosa inexistent?
Tanmateix, sí que existeixen. Existeix la Hispanidad? Ximo, Mònica, Francina..., vosaltres no ignorau que hi ha base nacionalitària comuna; altra cosa és que ara no vos interessi parlar-ne. Fins i tot entenc que, tal com tenim el pati, considereu inoportú de parlar-ne. Però no seria sobrer que diguéssiu amb claredat qui ens va impedir un espai comunicacional comú el 1985, posant fronteres allà on no n'hi havia d'haver; qui ha exercit el secessionisme més violent contra la llengua catalana (valenciana, lapao...); qui ha maldat d' espanyolitzar els escolars; qui ha situat els nostres països –comunitats autònomes, contribuents capdavanters del Regne d'Espanya, als darrers llocs del finançament estatal... I, si encara no en tenim prou, vegem com queden els (inexistents?) països catalans en el mapa de l'alta velocitat espanyola (AVE) per saber els perjudicis econòmics que causa al 40% de la riquesa que es crea a Espanya el model radial del transport amb centre al Km 0.