"La lengua de las mariposas" és una pel·lícula basada en una narració homònima del gallec Manuel Rivas dins el llibre «¿Qué me queres, amor?». Un magnífic Fernando Fernán Gómez hi fa el paper del mestre republicà en una escola rural de Galícia el 1936 i Moncho és un fillet que arriba per primera vegada a l'aula amb la por de trobar-se en un ambient desconegut. Don Gregorio, malgrat la seua cara de granota, no és sever, sinó preocupat perquè els seus alumnes aprenguin coneixements i valors, d'acord amb la pedagogia lliure i moderna. El Alzamiento del 18 de juliol altera la vida del poble i afusella el mestre, una de les professions més odiades pels franquistes, que hi veien sembradors de llavor de llibertat. Els qui havien cregut en la il·lustració i en la bondat socràtica van poder comprovar com eren de fràgils aquells ideals davant la barbàrie.
Tanmateix, la fe en la funció educadora dels bons professionals de l'ensenyança no s'ha estroncat malgrat els cops que ha rebut al llarg de la història. I avui més que mai sabem que si volem un país amb justícia (una pàtria), no hi ha millor procediment que invertir en ensenyança. No debades educar és fer persones capaces d'obrar amb llibertat en la conducció de llurs vides pròpies. Ciutadans, doncs, coneixedors dels seus drets i els seus deures, i amb voluntat d'exercir-los.
Un nou curs acadèmic ha començat aquí amb l'expectativa d'un pacte entre institucions i comunitat educativa, que acabi amb la terra cremada de tantes agressions passades. On es volia imposar la llei de Wert, Bauçà, retallades, TIL..., la ciutadania mobilitzada ha resistit democràticament. Ara és l'hora del diàleg productiu. Docents i Conselleria, reconeixent-se mútuament com a interlocutors, han de concretar acords en temps i forma, prioritzant allò que més convengui. Polítics i professors, públicament compromesos, saben que «podem crear des d'aquest límits d'ara / l'àmbit de llum on tots els vents s'exaltin», com va escriure el poeta Miquel Martí i Pol.
A les illes Balears ens cal més que mai una escola amb ànima, on s'eduqui de manera no repressiva en la creativitat, el pensament crític, les intel·ligències múltiples, la innovació. Ja sé que tot açò és bo de dir i mal de fer. No han de mancar els mitjans perquè cada infant pugui desplegar les pròpies capacitats com fan els papallons desplegant la seua llengua enrevoltada. Per alimentar-se i no deixar-se entabanar pels qui ens duen a engany.