Qualsevol persona que hagi lidiat amb cadira de rodes, sap que les escales al Parc Rochina no eren accessibles. Qui ha tingut l'oportunitat de conviure al port, ha experimentat com afecta la tramuntana, la sal i la mar en el seu manteniment. Qui pensa Menorca, respira un model que cerca molt més que «mecàniques turístiques». Des d'aquesta vessant, ens alegra la notícia del nou ascensor que connectarà amb la Plaça Miranda. Més goig, quan vam saber que s'aconseguirà amb els fons que Autoritat Portuària havia compromès a l'anterior govern per les escales, un total de 895.000 euros. Mereix una felicitació. L'equip actual és confiat, creu que podrà estar llest per l'estiu que ve.
La promoció de l'accessibilitat municipal és essencial per a millorar la qualitat de vida de les persones. Serveis, espais i béns públics adaptats faciliten l'activitat d'un segment molt important de la població i li disminueix un possible aïllament. És un dret fonamental per a tots, no solsament per als qui tenen mobilitat reduïda, sinó que cal entendre'l des de la perspectiva de que tota la ciutadania té dret a gaudir del mateix confort. Per açò, no defensem l'anunci d'un segon elevador, pendent de l'estat del penya-segat i de pressupost. Abans, cal dedicar els diners a l'accessibilitat en la nostra llar, la ciutat. Queden molts entorns irresolts, voreres o aspectes qualitatius de comoditat i seguretat. Els diners, que siguin per mobilitat i no per comoditat.