L'èxit de qualsevol organització, empresa o entitat, són les persones. El principal actiu, la millor eina per transformar. La missió de l'organisme pot semblar clara, la visió s'enriquirà de la diversitat, però serà el seu personal i col·laboradors alineats amb la consecució dels objectius, els elements necessaris per empènyer i créixer.
El concepte de recursos humans sorgeix de l'enfocament d'eficiència de Taylor, el 1920. Psicòlegs i experts iniciaren el moviment, posant l'èmfasi en com el lideratge, la lleialtat i la cohesió jugaven els papers més importants. Trobem que no hem avançat el suficient. Avui, els joves empresaris són capdavanters en la seva pràctica, però encara ens nodrim d'innumerables administracions i gerències que només acompleixen les funcions de contractar, ensinistrar o despatxar.
Més enllà d'un bon tarannà individual o de la teoria «aprenentatge–creixement– desenvolupament», fa falta escampar un sentiment de pertinença i compromís. Establir-ne competències clares, casades amb llurs avaluacions. Els treballadors, massa vegades, enyoren saber el què es decideix. Les cultures, convé que estiguin unificades. Més valors i menys complexitat.
A la majoria, els agrada la feina, però falten possibles, una passa més per sentir-se de pel·lícula. Les argumentacions dels recursos humans prest compliran 100 anys. En quin lloc i en quin moment s'ha perdut la política de les ànimes? L'empresa que la practica, triomfa.