El primer que ha vingut ha estat un busqueret. Les portes del cel ja estan obertes. Som a finals d'octubre, a començaments de la tardor. D'altres ocells migradors aniran arribant seguint l'estela del meu busqueret. Quin tipus de busqueret? Un busqueret de capell. Per què m'ha triat? Per què, de tots els indrets de la ciutat, ha decidit visitar aquest pati en concret d'interior d'Eixample? Ha vingut pels cucs de la farina? O pels pugons de la marialluïsa, del romaní o del dineret? És un busqueret de capell sedentari o migrador? Ha davallat de la serra de Collserola o ha vingut del gran nord a la recerca de la calor? Si és açò darrer, quina és la pàtria d'aquest diminut ocell de color gris? No és un invent meu. És una ocurrència irònica i divertida del dramaturg i gran contista rus Anton Txékhov. L'extraordinari mestre de la tècnica literària coneguda com a corrent de consciència, fa burla de la idea de pàtria en un meravellós conte titulat «Agafia» i que, en català, es va publicar reunit en el recull «L'estepa i altres narracions» per Edicions 62:
«-Quin país consideren més la seva pàtria, els ocells? ¿El nostre o l'altre?
-El nostre, sens dubte. És aquí on neix, i aquí li neixen les cries. Aquí és la seva pàtria, allà només hi van per no morir-se de fred».
Segons un dels protagonistes del conte, els ocells migradors només volen cap al sud per no morir-se de fred i, per suposat, la seva pàtria és el seu lloc de naixença, en aquest cas, Rússia. El que resulta divertit d'aquesta agosarada conclusió és que admet el contrari. Es podria dir, seguint la lògica interna d'aquest raonament ingenu, que la pàtria dels ocells és aquí. El sud d'Europa. L'Àfrica sencera. Perquè és aquí on decideixen viatjar. Perquè és aquí on troben aliment. Perquè és aquí on troben un clima amable i més suau. Decideixen fugir del fred que els acabaria matant o que els faria la vida molt més difícil. Una pàtria no t'expulsa. T'acull. Si les pàtries existeixen. D'acord. Allà, neixen i li neixen les cries. Aquí, s'alimenten, agafen forces i sobreviuen, tiren endavant. Sí, perquè aquí ens agrada caçar els ocells migradors. No entenem de pàtries ornitològiques. Ni tampoc de les altres. Açò no ho sabia, Txékhov. Ni el personatge del seu conte. No perseguim els busquerets. No ens interessen ni per la seva carn ni pel seu plomatge vistós ni pel seu cant. Cacem els rupits i els tords. I ho fem de forma legal, sistemàtica i organitzada. No vull jutjar ningú. Jo he practicat aquesta caça. Amb filats i ballestes. Ara, ja no. Però ho he fet. Ara, sobretot quan fa més fred, vaig posant dins menjadores cucs de la farina. I veig des de ca nostra com s'alimenten els ocells després de fregar-se amb el llimoner. Solen venir rupits, ferrerets, busquerets, ulls de bou i d'altres petits animalets que no sé distingir i que s'aturen a Barcelona de camí cap al gran sud. Però vaig caçar ocells migradors. I, a Menorca, es continuen caçant i es continuaran caçant. Així, tal vegada hauríem de pensar, que la pàtria dels ocells no és ni aquí ni allà. La vertadera pàtria dels ocells és el viatge. El cel, fins i tot. Només allà són lliures. Per tant, no són d'aquí ni d'allà. No són de Rússia i tampoc són de Menorca o de Malta. Ni de l'Àfrica. Són del cel. La seva pàtria és el trànsit. La seva pàtria és el neguit. La seva pàtria és la supervivència. La seva pàtria és la resolució dels problemes que se'ls presenten cada dia. Per tant, els ocells no tenen pàtria. I el mateix passa amb els humans. Quina és la nostra pàtria? Allà on naixem? O allà on anem per no morir-nos (ja sigui de fred, de persecució, de manca d'expectatives o simplement d'avorriment)? El busqueret de capell fa dies que no ve. Però tornarà. Tal vegada s'ha menjat tot el pugó de la marialluïsa. Tal vegada se n'ha anat decebut de no trobar cucs de la farina dins la menjadora. I ara els noms. A Menorca, el coneixem com a busqueret de capell. A Catalunya rep la denominació de tallarol de casquet. En castellà se'l coneix amb l'apel·latiu de curruca capirotada. I el nom que posa ordre a la selva dels noms nacionals i regionals: el científic. El nom que els aglutina tots: Sylvia atricapilla. «El busqueret de capell és un aucell present tot l'any a Menorca i nidificant. La població reproductora, segurament sedentària, no és molt nombrosa i es localitza, sobretot, en àrees boscoses (pinars i alzinars, principalment). Durant l'octubre i novembre es produeix un pas migratori intens i una forta entrada d'hivernants provinents d'Europa (...) Menja insectes i d'altres invertebrats, però durant la tardor-hivern consumeix també moltes baies i altres fruits d'arbres i arbusts tant silvestres com cultivats. Fan el niu en forma de copa en arbres i arbusts a una altària d'entre 1'5 i 3 metres, generalment. Ponen de 4 a 6 ous que coven 12 o 13 dies ambdós sexes, i realitzen una o dues postes anuals». Existeixen molts de tipus de busquerets. Fins i tot hi ha el busqueret xerraire. La femella del busqueret de capell té el capell vermellós. No he sabut aclarir quina és la pàtria dels ocells, però està ben clar que el busqueret que em visita des que ha començat la tardor és un mascle.