Me diven que la nit dels atemptats de París les televisions espanyoles van continuar oferint els seus programes habituals com si res no succeís. Només el canal de notícies de TVE –només faltaria– i les televisions catalanes van interrompre la seva programació per explicar minut a minut la tragèdia que vivia França.
Però ensoldemà van canviar les coses i les reines de l'entreteniment van començar a emetre especials que, més que informació, oferien la morbositat de les imatges i el discurs fàcil de qui transmet un espectacle. Un més. Perquè com que tot es redueix a tenir una bona quota de pantalla, es trobaven en el seu ambient amb les imatges més morboses, els discursos més radicals i una mica de plorera. «Tots som París», repetien, de la mateixa manera que haurien pogut dir «Tots som la selecció de futbol»!
I és que des d'aquell dia que el president Bush mos va oferir la Guerra del Golf per televisió, a Occident mos hem arribat a creure que les guerres són un espectacle televisiu. Un videojoc en què la pantalla es mou molt, però on ningú no s'embruta. I per Déu que no és així. Que de les guerres tothom en surt amb el cor rebentat.
Idò que mos pensàvem de tota aquesta gent que fuig com pot de Síria? D'aquesta multitud que travessa el mar en les pitjors condicions i que s'arrossega per Europa cercant un enfony on poder refer la seva vida? Que és una diversió? Que ho fan perquè són diferents de noltros? No. Fugen d'una guerra en què cada dia es repeteixen les imatges de París. Quina lliçó d'inhumanitat està donant Europa amb aquesta pobra gent!
I el terror a París. Els pitjors instints del fonamentalisme, traslladats a una ciutat que és com les nostres, que vol dir com totes les ciutats del món. La destrucció i la mort en nom d'uns principis sagrats, ja sigui Stalin, Franco, Hitler o els líders de l'Estat Islàmic qui els proclami. La mateixa cosa de sempre, uns quants que tenen la veritat absoluta i tots els altres que han d'acotar el cap i creure amb una fe cega.
2 Aquest reducte protegitque mos havíem construït a Occident és cada vegada més fràgil perquè el món és cada vegada més petit. Li diuen globalització perquè tot és a prop. Perquè hi ha avions low cost, hi ha internet i hi ha mòbils. I perquè el comerç i les finances s'escampen arreu i alguns interessos econòmics s'ha demostrat que poden conviuen sense problemes amb la sang. Solen créixer.
Quan s'esfondra una fàbrica de confecció a l'Índia i mata un fotimer de gent que hi treballaven en condicions deplorables, descobrim que aquella roba tan xula que compràvem per quatre penis, sortia d'allà. I quan mos espantam perquè ha arribat una malaltia terrible de l'Àfrica, mos entemem que és conseqüència de la misèria, la fam i les condicions insalubres en què viuen en aquell país. Potser Occident té alguna responsabilitat en l'estat lamentable en què es troba el món.
Naturalment que s'ha de reprimir el terrorisme i que hi ha d'haver serveis d'intel·ligència. I naturalment que França està en el seu dret de reaccionar enviant els seus avions contra l'Estat Islàmic. França i tots els països que se senten amenaçats. Però faran molt flac si només van per aquest camí. Anant bé, calmaran una temporada el problema i poca cosa més. Ja s'ha demostrat amb els Estats Units i els seus aliats, que han sortit escaldats cada vegada que han volgut resoldre els conflictes del Tercer Món a canonades.
Potser hauríem de menester una mica més de valentia i anar a l'arrel de les coses. I la primera qüestió es explicar d'on surt aquest armament tan sofisticat que exhibeix l'exèrcit islamista. I els 4x4 flamants que el transporten pel desert. És que les potències del món no estan en condicions d'aturar el comerç –a l'engròs– de les armes? No estan en condicions de clausurar fàbriques que tenen a ca seva i que és on es fabriquen els principals components de les armes més mortíferes? A Espanya mateix n'hi ha, d'empreses d'aquestes. No seria més valent, humà i eficaç acabar amb aquestes indústries que parlar de patriotismes ferits? I sense renunciar a l'acció policial i militar, naturalment.
Mentrestant les televisions que xuclen quota de pantalla, anaran entretenint la gent amb els assalts terroristes. Ara el de París.