Síguenos F Y T I T R
Xubec

Menorca i París

|

Setmana emocionalment diferent a totes les altres. Els atemptats de París ens han deixat a tots trasbalsats. Estem en guerra. Primer vam estar en crisis i ara estem en guerra. Els que per sort no n'hem viscut cap de prop, directa o indirectament, comencem a entendre les pors o els anhels de llibertat que només podíem intuir o imaginar a través de les pel·lícules. Això d'ara és real. I el percentatge de possibilitats d'estar immersos enmig d'un atemptat, creix proporcionalment a mida que els dies passen. Les desigualtats al món també ho han fet i tard o d'hora en paguem les conseqüències. El còctel de pobresa, fanatisme i religió sabíem que era mortal.

A Menorca ens sentim segurs i tranquils però és una tranquil·litat i una seguretat aparent. L'Illa està al tauler de jocs com tot el món occidental i si augmenta el perill no podrem mirar cap a un altre banda com si la cosa no anés amb nosaltres. Des de quan anar a París de vacances era un risc? Des de divendres. Potser feia temps que es podia témer quelcom semblant però quan passa, és quan reaccionem. Menorca i França han encetat aquest estiu un idil·li romàntic amb l'establiment d'enllaços aeris i afectius de tal manera que hem sentit rallar francès pel carrer a tota hora. Adonar-se que s'ataca al cor d'Europa és sentir-se atacat però siguem sincers amb els dol i no seguidors de modes. També van assassinar 147 universitaris a Kenya l'abril d'aquest any les faccions islamistes i Facebook no va reaccionar posant-nos a tots banderes.

Lo más visto